Ja no fa temps del bon temps.

Les idees acaben i el meu amor
s'enfonsa com els peus dins l'arena.

Ja no fa temps del bon temps.
No fa temps de platja,
no fa temps de tu.

Tot allò acaba, t'estimava,
per juliol i per agost.

I no podré evitar-ho,
t'estimaré per novembre i desembre,
encara que el fred s'acumuli dins el nostre pit.

Encara que,
com t'he dit,
ja no fa temps d'estimar.

Ja no fa temps,
del bon temps.