Ja no em passa pel cap res on no hi ets

Un relat de: L'epicurista Pol

Aquesta nit miro les estrelles i no sóc ningú per dir-te què és bo i què dolent i escassament sé el que sento, però sí que sé que t'estimo, només vull veure el teu somriure cada dia i dir-te bona nit.
Ara mateix sobren les paraules i falten mirades profundes però no me'n puc estar de escriure't, sento una força que m'estira i m'hi llenço sense pensar-ho dos cops. Aquest matí m'he llevat i ja no em passa res pel cap on no hi ets. No em vull passar d'estimar però ara mateix els meus desitjos són somnis que no entenc. El futur és nostre i m'agradaria poder-te explicar tot el que sento.
Escric aquestes ratlles per intentar curar-me d'aquest dolor que tinc al pit però se'm fa molt difícil intentar-ho. Cada paraula teva en la llum, cada mirada que he sentit culpir el cor, cada instant que em compartit han estat magnífics i no me'n puc estar d'explicar-t'ho, però no ho vols saber. Únicament saps que t'estimo i intento aparentar que només estic confús però, la veritat, és que estic molt segur del que sento; se'n diu amor i no se'n troba fàcilment i menys en persones com tu. La nostra raó no aconsegueix saber. Tu i la teva mirada, jo i la meva ploma; som com dos constel·lacions allunyades milions d'anys, paraules que mai podran anar seguides, mirades que mai es creuaran perquè tenen un abisme de foscor impossible de traspassar. Cada moment que passa recordo els instants viscuts amb una gran joia i no se com dir-te que em vas fer molt feliç. Viure i compartir experiències amb tu ha estat de somni, per tu he conegut un món alternatiu amb el cor més tendre i compassiu.
Ara mateix no em sé definir-me, no sé on podria pertànyer; als enamorats no correspostos...qui sap? Potser sí.
En cada inspiració que faig intento no pensar en tu però la màgia es va fonent en el record del meu cor i cada cop veig més impossible tenir-te. Ara mateix només sóc romàntic i perquè no et tinc, del contrari no seria ni això.
Els somnis es fonen per cada moment que passa, tu i tot aquest dolor passeu en un altre lloc de la meva vida i ara sou una llavor que m'ha fet despertar en l'immensitat del món, un món que tot just ara descobreixo i vull començar a conèixer. Seré rebel, lliure i lluitador gràcies al camí que m'has ajudat a escollir, però ara mateix vull seure'm i descansar, demà ja serà un altre dia.

Comentaris

  • < Tu i la teva mirada, jo i la meva ploma >[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-02-2006

    No sabria definir-me: potser pertanyo als enamorats no correspostos... (benvingut al club!).

    És difícil amagar tot allò que sents. Intentar dissimular el teu somriure en trobar-te amb la seva mirada. Costa acceptar que has de deixar esfumar el teu somni i que es disperci entre l'aire que us envolta...
    però, sovint és la única opció...

    ens veiem,
    Gemm@

  • Preciós però...[Ofensiu]
    borrokan | 28-10-2005

    ...has escrit un text preciós, amb molt se sentiment, i fas que els que el llegim en posem en la pell del protagonista... és un moòleg amb molt sentiment, de debó! Tan sols t'hi trobo una errada: el títol: Ja no em passa pel cap res on no hi ets. Escoltes molt Lax'N'Busto, no?
    És preciós! Endavant!

    Borrokan!!

l´Autor

Foto de perfil de L'epicurista Pol

L'epicurista Pol

35 Relats

99 Comentaris

40304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Només demano que després de llegir quatre lletres meves penseu, res més.

Què dir de mi... Vinc de Casp i ara començo industrials a la UPC per seguir lluitant amb el que se'ns posi al davant :P

Moltes gràcies pels comentaris; per a un són molt reconfortants i et donen més força per tornar a lluitar i escriure crítiques i reflexions.
Per a mi és tot un honor poder compartir amb vosaltres aquestes idees romàntiques i esbojarrades que naveguen pel meu cap.

M'agradaria saber la vostra opinió
pol.olivella@gmail.com o també en nigrodragon@hotmail.com

Espero que tot això que fem ens serveixi per canviar el món, i encara que no sigui així de ben segur que serem més feliços en intentar-ho

Una abraçada molt forta;
Pol
Transquivint el silenci