aquells dies...

Són d'aquells dies que el món se't ensorra... el terra queda molt lluny i sents que caus i no saps a on. Tens incertesa i et sents buit i sol, sol envoltat de gent. Mires i remires i no saps el que fer i et trobes molt sol. I el soroll s'esvaeix. Però per dins teu la teva veueta et va parlant....i parla en un idioma que no entens...ni tan sols et guia cap on es la direcció correcta. I no la trobes per mes hores que t'hi puguis estar...i sents que tot s'esvaeix...aquell hola, aquell somriure, aquell...tot. No queden paraules perquè no s'han escrit, no hi ha dibuixos de cares somrients perquè no s'han dibuixat, no hi ha música perquè no hi ha melodies.