instants... però ben lliures

Un relat de: Marc Freixas

tancat en capsa de fusta

-com la que faria el meu pare perquè és fuster-

no tinc cap possibilitat de res

i si pel contrari m'obro per espais oberts del bosc,
sé que trobaré el tronc de l'arbre més pur

de la fusta més primitiva...

i també sé que tot són moments que flueixen del propi pensament

( rierol a vegades massa aigualit )

a voltes plens de preocupacions,
a d'altres buits de tota lògica...

però en cap cas un cicle acabat

simplement

gaudim dels instants com si fossin sempre els últims,
i deixem-nos endur per la màgia dels sentits

de totes maneres

no vull que li trobeu un significat massa clar a aquest poema

crec que això és impossible?

no ho sé,
però tampoc ho vull deixar per massa possible

perquè potser haurem de començar a gaudir dels instants com si fossin sempre els primers i no els últims.

Comentaris

  • superprimitiu![Ofensiu]
    Capdelin | 17-06-2005 | Valoració: 10

    d'una fulla surt un arbre... d'un arbre justa la fusta i potser cel·lulosa de paper... i del paper, ( l'únic lloc de l'univers que està en blanc ), un poema rebel, diferent, innovador... on les pautes poètiques les marca el poeta i no la tradició...
    viure els INSTANTS... que no són ni els primers ni els darrers... són ETERNS, els únics, sense passat ni futur...
    m'agrada aquest estil nou que has tret d'aquesta capsa de fusta de tant bon fuster, perquè en ella s'hi adorm l'arbre que va ser...
    ànims... innovant sempre... despertant el mar que s'adorm sota els vaixells...
    és maco viatjar cap endins d'un mateix i explorar nous carrers de l'interior de la persona...
    una abraçada, company i amic de la selva primitiva!

  • amen![Ofensiu]
    quetzcoatl | 17-06-2005 | Valoració: 10

    La Carme es una dona savia i tu un molt bon escriptor.

    T'has deixat anar i has fet un poema lliure que, com dius, trenca esquemes o, potser, n'inventa de nous.

    M'encanta la vitalitat que despren el poema, la força que emana com un crit d'alliberacio i que acaba amb una gran idea que no es pot dir de cap altra manera:

    "potser haurem de començar a gaudir dels instants com si fossin sempre els primers i no els últims."

    L'has clavat! Felicitats i una abraçadassa com la primera de les primeres!

    m

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.