Cercador
Instants fràgils
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Dubtes
Que caminen de puntes
Pels instants fràgils,
Com gats per les teulades
D'una vella ciutat adormida.
Els llums de neó
Del cartell
D'un bordell
S'enfilen nocturns
Per la pell
D'aquests murs
Que m'ofeguen, obscurs,
Dins la meva buidor.
S'escapen juntes
Les hores,
Àgils,
Malbaratades,
Delatores,
Testimonis inútils
D'una vella història destruïda.
I es carreguen d'antigor
Els instants estèrils
Que s'esquerden
Com cristalls
Rebentats per les pedres
D'un dolor clandestí,
Que a la fi,
Esmicola les llàgrimes fràgils
I transforma els estels
En arestes
De nits abandonades,
Eliminades.
I els instants fràgils
S'expandeixen
Com ones al bell mig
D'un llac
De ciutat vella
I malbaratada,
Bordell
On les putes
Es lloguen l'ànima
De gat que camina de puntes
Per les teulades
I els dubtes,
Que m'ofeguen,
Obscurs,
Com els murs
Del bordell
On penja un cartell
De neó.
Comentaris
-
Tres lectures[Ofensiu]RATUIX | 02-10-2007 | Valoració: 9
com a mínim: Una que commou per la forma i el so, una altra amb aturades per copsar el sentiment i la tercera que em regalo perquè sí.
Molt bell. -
és....[Ofensiu]nina | 15-03-2007
espectacular la riquesa de llenguatge i la manera que tens de dir les coses, de descriure el moment.
és preciós, tot i que l'escena que dibuixes no porti el mateix mot.
abraçades ensucrades! -
ambre | 02-07-2006
M'ha agradat molt el teu poema, sobre tot aquest versos :
"S'escapen juntes
Les hores,
Àgils,
Malbaratades,
Delatores,"
"I es carreguen d'antigor
Els instants estèrils
Que s'esquerden
Com cristalls
Rebentats per les pedres
D'un dolor clandestí,"
es carreguen d'antigor, i es carreguen de sutge les mirades ploroses d'aquells estranys repenjats a les parets, que abans eren avis que seien, també amb una mirada trista que em costava d'entendre. I els gats que m'han recordat "la ciutat dels prodigis" el gat de la Delfina
Un poema molt bó
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
772651 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44