Cercador
Inmens record blau
Un relat de: Sylvia Pires Nuevo- Compartir:
Passen el dies,el teu nom es va esborrant amb les onades.
El teu record no és tant dolorós...
No és facil aixecar-se i tornar a caminar,però fa una posta de sol preciosa,única...
Sempre havia somiat amb compartir amb tú aquest passeig per la platja dels meus somnis...però ara hi hauré de passejar sola...
M'hi acostumaré,tinc sort,m'acompanyen els bons consells de les gavines,la sal damunt la pell, i la meravellosa inmensitat blava...agresiva,esplèndida, amorosa...
Abraça el meu cos, curant les ferides d'un amor frustrat,s'agita, s'enfada...m'emporta.
Em deixo ofegar...ella eixuga les meves llàgrimes...formen part d'un nou oceà...m'envolta,em balanceja fins la vorera... m'acaricia.
Em torno a aixecar i camino a poc a poc,no vull enfadar-la...cada passa temorosa que faig, queda esborrada per la seva ira platajada d'escuma...
Qui sap si amb el proper pas el vent s'en penedeix, m'agafa de la mà, m'eleva i m'acompanya..
De sobte torna a enfadar-se,però una nova il.lusió la fa presonera de les meves pupil.les.
Per fí sap qui mana, enxampada dins els meu ulls, lluita per desbordar-se.
Comentaris
-
m'agrada...[Ofensiu]silvia_peratallada | 10-07-2009
el mar als ulls, la sorra als peus, i la sort a la butxaca...
canviar el tarannà d'una vida mai és fàcil, però som fortes, nosaltres, les dones de mar, potser la sal ens esculpeix com a roques, o la lluna, que ens esguarda, ens fa més poderoses, però podem, podem amb tot i més, podem amb les ones del mar una nit de tempesta i ens adaptem fàcil ment a marea alta o baixa, tot i ser mediterrànies...
qui sap si la tendresa... és qui ens fa més fortes?
salut i paraula, companya! -
oOSylOo[Ofensiu]Sylvia Pires Nuevo | 17-06-2009
Aquest escrit el vaig fer a l'època de transissió que vaig tenir quan vaig rompre amb la meva ex parella... per a mi, és molt especial, espero que us agradi.
l´Autor
3 Relats
3 Comentaris
1881 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vaig néixer un fred 19 de Novembre de 1989 a Maó, i amb poquets anys de vida vaig anar a viure a Lleida...Anyorava tenir la mar a prop i la força del vent de la meva illa, així que em van haver de tornar! De ben petita m'encanta escriure, mo mare encara guarda "contes" que "escrivia" de petiteta, i amb el pas del temps s'ha convertit amb un mètode per a relaxar-me i per a expressar els meus sentiments. He guanyat dos premis de narració curta, i tinc una novel.la començada farà 3 anys com a mínim....Actualment treballo d'agent d'assegurançes i dedico el meu temps lliure als amics i a l'esplai en que soc monitora de Llobatons i daines.
El meu somni és dedicar-me professionalment a la docència o a l'escriptura.