Infern- (La Lluita Final)

NOVÈ CAPÌTOL: LA LLUITA FINAL


De sobte vam sentir cops molt forts a la porta d'entrada, els homes d'en Yuri que estaven a fora intentaven entrar, no sabíem quan temps teníem, quan vam sentir la veu d'en Yuri: "Estimat, com et dius ara? Pierre, crec que es l'hora de que lluitem tan sols nosaltres, els demés no tenen importància, fa massa temps que dura la nostra lluita, crec que es hora de saber qui es el millor, em sens?" Clar que el sentia, el gran dia havia arribat, el que guanyés quedaria en mans del altre, encara que no estava segur de que jo sigues el guanyador, era una cosa que tenia que fer.
- Estic d'acord Yuri, quina es la teva proposició? - Tot acostant-me cap a la porta de la biblioteca, des de on li podia veure la seva aura i així sabria si em volia enganyar.
- Ven senzilla, tenim poder per deixar immobilitzats als nostres homes, fem-ho, tan sols quedarem tu i jo, si guanyes ens tindràs a mi i els meus homes al teu poder, si guanyo jo passarà exactament el mateix amb tu i els teus.
Perquè vegis que estic disposat, serè el primer de immobilitzar els meus homes. -
Amb un gest de les seves mans, vaig veure de lluny com la seva aura penetrava a la dels seus homes, que quedaven a la seva voluntat. I va dir:
- Ara aneu a fora de la biblioteca, deixeu les armes i espereu fins que jo us digui. -
Els seus homes així ho van fer, van sortir i van deixar les armes al terra, quedant a prop de la paret immòbils amb els ulls perduts en la immensitat.
- Ara et toca a tu, Pierre.-
Tenia una mica de recança, però estava segur que el podria guanyar i ho vaig fer. En Jean em va mirar i jo vaig somriure, ell va somriure també. Llavors vaig ordenar als meus homes que fessin el mateix que els de Yuri.
- I els de fora, Yuri?-
- No hi ha cap mena de problema, els ordenaré el mateix.-
La veu de Yuri va ressonar com un tro i es va poder sentir des de l'exterior:
-Deixeu les armes i espereu les meves ordres! -
Amb precaució vaig entrar a la biblioteca, era una sala immensa deuria tenir uns cinquanta metres de llargada per uns trenta d'amplada. A tot el voltant des de el terra fins el sostre estava replet de llibres i al fons del tot tan sols una taula i un parell de butaques d'orelles per poder llegir amb comoditat. Vaig anar amb cautela cap a la finestra que donava al jardí de la porta principal, per contemplar com els homes d'en Yuri havien deixat les armes i els meus començaven a entrar tot estranyats d'aquell fet, això sense perdre de vista l'aura d'en Yuri, per si em volia atacar per sorpresa.
- Bé, Pierre ara et toca a tu.-
Mentalment vaig ordenar els meus homes que deixessin les armes i que quedessin immòbils fins que els hi ordenés. Aquella era una gran responsabilitat, si perdia, tots els meus companys caurien en mans dels macles i anirien a parar al limbe.
Ell també es va acostar a la finestra i va comprovar que tot estava a punt.
-Bé Yuri, desprès de tants segles i per fi estem sols cara a cara. -
-Doncs preparat Pierre, aquesta serà l'ultima vegada que ens veurem.-
Com si sigues en el vell Oest, ens vam posar un a cada punta de la biblioteca, el silenci era absolut, els nostres rostres expressaven l'intens moment en que ens trobàvem, ens estàvem jugant, no tan sols la nostra pròpia existència, sinó també la de molts dels nostres amics i companys.
L'aura d'en Yuri anava des de un vermell lluent com la sang fins a un negre molt intens, però encara no havia ensenyat tot el seu poder.
Tots dos estàvem concentrats i el nostre poder anava creixent cada segon que passava, ja no necessitàvem reprimir-lo i com un esclat de colors la biblioteca es va il·luminar en la meitat en que em trobava jo, i la foscor més tètrica va envair l'altre meitat de l'estança. Ja les aures havien ocupat les dues meitats de la biblioteca completament, no hi havia cap més racó que el centre de la mateixa a on estaven a punt d'entrar en contacte. Ara les dues aures estaven separades per pocs metres i cada cop s'acostaven més i més, el xoc era imminent.
El contacte de les dues aures va provocar una tremolor en tot l'edifici, semblava que la força acumulada de tants segles estava a punt d'esclatar, fins aquell moment les forces estaven igualades cap dels dos cedia ni un centímetre, els poder dels dos era molt similar, però la lluita tan sols acabava de començar, allò tan sols era un estudi preliminar.
De sobte en Yuri va fer un gest amb la mà i una bola d'energia mental va creuar l'espai colpejant la meva aura, ràpidament vaig crear un escut per repel·lir-lo i la bola es va difuminar mentre el que atacava era jo amb dues boles al mateix temps e intentant envoltar-lo avançant cap endavant. En Yuri les va repel·lir i va augmentar la seva pressió sobre la superfície de contacte de les dues aures perquè no pogués penetrar-hi. Llavors sense pensar-s'hi ni mica va crear dels seus peus i de les seves mans quatre puntes de llança que anaven dirigides a penetrar en la meva aura e intentar arribar a tocar-me, cosa que hauria sigut la fi. Però amb un moviment ràpid vaig veure que havia deixat debilitada la seva part central del cos i vaig atacar amb contundència creant un ariet que anava al centre del seu cos, ell se'n va adonar i va tenir que replegar les seves quatre puntes de llança per pogué aturar el meu atac. Les coses tornàvem al seu lloc quan en les nostres ments vam notar que algú ens parlava:
-"Yuri i Pierre, pareu aquesta monstruositat la lluita ja ha acabat!"-
En Yuri i jo ens vam mirar, però cap dels dos sabia a que atenir-se, la lluita continuaria, si havia de acabar-se seriem nosaltres que ho diríem, no una veu de qui sap qui.
La tensió continuava quan unes esferes d'energia mental ens van rodejar, nosaltres i les nostres aures vam quedar empresonats dins d'aquelles esferes mentre tornàvem a sentir aquella veu:
-"La lluita s'ha acabat!!!"-
Com ocells engabiats, tan sols podíem contemplar com per art de màgia érem transportats escales avall flotant, i per molt que ens hi esforcéssim era impossible travessar aquella energia mental. Quan vam arribar al rebedor, la porta es va obrir de bat a bat i allí al mig del jardí hi havia un home, qui era aquell home? Jo, el coneixia!
Les esferes ens van anar transportant fins a pocs metres d'ell. Al seu darrera hi havien uns cinc homes com ell, però que hi feia allí en Lars Rye, un dels psiquiatres que em van visitar al manicomi?, no havia vist mai aquell tipus d'aura fins aquell dia de la reunió dels metges, i ara en un moment tan especial tornava a aparèixer. Qui era en realitat?
-Deixa'ns anar, hem de acabar una lluita i tu no hi tens res a veure, va cridar en Yuri.-
-Tinc a veure més del que et penses, Yuri.-
Al nostre voltant al jardí estaven els homes del Yuri i els meus homes tots immobilitats, davant nostre hi teníem en Lars i cinc homes més amb unes aures partides, la meitat eren com la meva, encara més brillant si podia ser i l'altre meitat anava del negre més intens al vermell brillant com la sang, tots eren iguals i el seu poder es podia contemplar, nosaltres no teníem nada que fer contra ells. Després d'uns moments en que ens va mirar de d'alt a baix, va parlar:
-Vinc del univers d'on vàreu néixer vosaltres, m'he sacrificat voluntàriament a suportar aquest cos i a viure en aquest univers per portar la nova noticia. La lluita entre els trans i els macles fa un segle que s'ha acabat . -
-Però així, que hi fem aquí? Perquè no tornem al nostre Univers?-
-Es més complicat del que us penseu, mentre hi havia la lluita nosaltres encara pensàvem que existien els dos universos presó separats, que els trans estaven en el seu i els macles en el que els pertocava, ens estranyava que ningú tornés, però la confrontació era tan dura que no tenia molta importància aquest fet, més aviat era millor que no tornes ningú. Però gràcies al Pierre quan era Hemaka, en l'antic Egipte i que va trobat la manera de enviar els esperits al limbe, va ocorre un fet estrany, al anar incrementant els esperits tan de macles com de trans, ja que el secret d'enviar els esperits al limbe, també el va aconseguir en Yuri, l'energia es va anar concentrant en el limbe i va produir un pont entre aquest univers i l'altre univers del que havíeu sigut expulsats, passant els esperits del limbe altre cop a ser lliures. Ells van ser els que ens van explicar el que estava passant i necessitàvem una manera de aconseguir tornar-ho tot al seu lloc.-
-I heu necessitat un segle per aconseguir-ho? Vaig replicar.-
-És més difícil del que sembla, nosaltres no podem fer res per tornar a tothom al antic univers, però vam veure que gràcies al pont entre els dos universos, aquí a aquest planeta s'aconseguia que els macles i els trans s'unissin, i fruit d'aquesta unió son aquests homes que m'acompanyen. En l'altre univers està passant el mateix, la unió de trans i macles està creant una raça molt superior, al final ens vam adonar que no érem antagònics, sinó que si ens uníem ens complementàvem.
Sembla que tot segueixi igual, però no es cert, cada cop hi hauran més unions entre trans i macles, l'atracció cada cop serà més forta i d'ells naixeran trans-macles i els trans-macles d'aquest planeta tornaran al antic univers una vegada hagin mort, cada cop hi hauran menys homes fins que per fi no en quedi cap i el cicle quedi tancat.
Potser que passin alguns segles fins que tot torni al seu lloc però l'avantatge que tindran ells es que no ho sabran mai, no son com vosaltres que heu tingut el martiri de saber sempre d'on veníeu i lluitar vida a vida sabent que en teníeu moltes més per endavant. -
-Però ara tindrem que continuar vivint, encara que ho sapiguem, va exclamar en Yuri.-
-Doncs us hem de donar una noticia que us alegrarà, els que heu sabut des de sempre d'on veníeu, sou els únics que podreu tornar al vostre univers sense tenir que passar per un altre vida.-
-Com pot ser això? Vaig preguntar.-
-Es tan senzill, com volgué tornar. -
-Per
ò com s'ha de fer per aconseguir-ho? Va demanar en Yuri.-
-Yuri, amb una fusió entre un macle i un trans no importa el sexe que tingui aquí en aquest planeta, mentre sàpiguen a quin univers pertanyen.-
En Yuri i jo ens vam mirar, ens havíem estat a punt de destruir un al altre i els dos podíem tornar a casa.
-Que s'ha de fer? vam preguntar al mateix temps els dos.-
En Lars fa fer un petit gest amb la mà i les esferes ens van dipositar a terra suaument, desapareixent al instant.
-Primer allibereu als vostres homes i feu que s'acostin per veure la vostre fusió.-
Tan en Yuri com jo vam retornar a la vida els nostres homes i es van acostar a on érem nosaltres. Llavors en Lars els va explicar la mateixa historia i ens va dir si estàvem preparats.
Li vam dir que si, i ens va fer posar l'un davant l'altre, les nostres aures estaven a uns centímetres de tocar-se, en Lars ens va dir que no tinguéssim por, que hauríem de desitjar voler tornar i deixar que les nostres aures es fusionessin. De mica en mica vam notar que realment les aures fluctuaven i s'acoblaven, fins convertir-se en una sola, mentre veiem com els nostres cossos queien a terra sense vida. A sobre nostre es va obrir una porta espiritual i abans de marxar en Lars ens va saludar amb la mà tot dient:
"Benvingut a casa"

-I ara que fa temps que es van poder alliberar tots els trans i macles d'aquell planeta i tornem a estar al nostre univers amb pau, ensenyo la veritable historia del que va passar, a vosaltres els nous esperits perquè sapigueu que abans de ser trans-macles, havíem sigut dues races intolerants.-

Aquells nous esperits estàvem bocabadats mirant les imatges que havia creat, quan les va fer desaparèixer, tots el van mirar.
Bé, avui us he explicat l'historia d'en Pierre, demà us espero, us he d'explicar altres histories.
Abans de marxar, un dels joves esperits li va preguntar:
-Tinc un dubte, tu qui ets en realitat en Yuri o en Pierre?-
El vell trans-macle, es va mirar al nou esperit i com havia après en les vides a aquell planeta, li va aclucar un ull, mentre somreia i se'n anava tot dient:
-Avui a lo millor no has entès res, però si vens demà potser ho entendràs!! -

FI