Infern- (Els peregrins)

La meva següent vida va ser meravellosa, ja que vaig pogué començar el que havíem estat planejant tan de temps.
El meu nom era Hemaka i no estava molt lluny de la meva anterior vida, ara vivia en l'Egipte de la I dinastia. Havia nascut a una família molt important, ja que el meu pare era el Canceller del faraó. Jo vaig corre pel palau i vaig jugar des de petit amb el que després seria el nou faraó Semti (Den). Abans de això van passar moltes coses ja que el faraó Zer el pare de Semti es va morir de febres i la seva mare la reina Herneith, que va ser una mare també per mi, va agafar el nom de Mer (it) - neith com a nom de regenta a l'espera de la majoria d'edat d'en Semti. Al mateix temps que el meu pare ajudava a la reina a pogué fer front a totes les estratègies dels nobles per fer-se amb el poder.
Des de petit havia estat rebent una educació d'allò més acurada ja que tenia els mateixos mestres que en Semti i d'altres fills de nobles que vivien en el palau. Les meves vides anteriors m'havien donat molts coneixements, però he de dir que els mestres egipcis em van fer saber moltes coses que després em serien de gran ajut.
De tant en tant sortia pels carrers acompanyat del Semti i una escolta de soldats que feia quasi impossible pogué parlar amb la gent del poble. Des de aquesta perspectiva quan veia algú que era trans com jo, el feia cridar i el tenia sota la meva protecció, cosa que Semti no entenia, però d'aquesta manera vaig aconseguir que la comunitat dels Peregrins augmentés.
Recordo aquesta part de la vida com la millor ja que estàvem protegits i tan sols ens dedicàvem a aprendre, i per la meva part a reclutar els que després serien part important de la comunitat.
En Semti era un trans encara que ell no ho sabia, per això la nostra estimació va anar en augment, sempre vam créixer com germans i ens estimàvem com si ho fóssim. Era atrevit i a mida que es feia gran s'anava accentuant més la seva capacitat de ficar-se en els afers més perillosos i intentar les coses que ningú més s'atrevia fer.
Quan va arribar a la seva majoria d'edat tan ell com jo estàvem preparats per conduir el país. La seva mare va fer cridar a tots els nobles importants i als ambaixadors dels països aliats per fer conèixer la gran noticia de que el seu fill ja era major d'edat i que seria investit com a Faraó amb el nom de Udimu (Den) encara que el seu nom nebty era Semti, en les llistes de Abidos se'l va anomenar Hesepti i en les llistes de Manethon Usaphaidos.
Aquella noticia va recorre tot el mon conegut, un nou Faraó impartiria justícia, el Deu Ra estaria amb ell i el faria immortal. Jo estava molt content, el meu amic es faria càrrec del regne i em podria ajudar a aconseguir el meu objectiu, encara que en aquell moment no sabia pas la importància i els canvis que aquells fets portarien a la meva vida.
No tenia mare, ja que es va morir al néixer jo i el meu pare era el Canceller de la Cort i molt bon amic de la reina i per suposat d'en Semti. El vespre després de que la reina fes pública la noticia del proper nomenament del seu fill com a Faraó, ens va fer cridar tan en Semti com a mi perquè anéssim a la camera reial, un cop allí ens va explicar el complicat que resultava aquell pas, ja que hi havien faccions contraries que intentarien per tots els medis que una vegada coronat en Semti fos mort i així fer pujar al tron al fill del germà de la seva mare Sephta, més gran que en Semti i molt favorable a donar més poder a la noblesa a canvi del seu suport.
La classe sacerdotal estava al nostre favor i això era molt bo, ja que el poder que tenien era molt gran. La cerimònia de coronació seria a principis de la primavera, quan el riu Nil portava els seus bens a tota la conca i tot estava verd, ple de colors. Això suposava que teníem un mes per poder fer tots els preparatius, seria un mes esgotador.
Pel que feia a mi, sabia que a la mort del meu pare seria el que ocuparia el seu lloc, per mi aquell dia el veia llunyà, però el destí va fer que estigués al costat del Faraó abans del que em pensava…

Vaig sentir la porta que s'anava a obrir, estava lligat com sempre a la llitera i ja m'havia fet el pensament de que aquell dia havia de ser l'últim que passés a aquella estimada institució, el meu pla havia funcionat, el poderós Gran Macle m'havia visitat, quan em van fer l'interrogatori, la seva curiositat havia pogut més que les precaucions de tants cents d'anys, ja sabia qui era, quina era la seva cara, com es deia i no em costaria gaire saber a on el podria trobar. L'única cosa que m'havia preocupat era saber que era aquell doctor danès, en Lars Rye, havia sigut la primera vegada que havia vist una aura com aquella meitat macle meitat trans, però ja tindria temps d'investigar-ho.
Eren les tres de la matinada i m'anaven a donar la dutxa de costum, els molt cabrons!, però aquella seria la última. En Jans va entrar amb dos companys com sempre, i es va dirigir amb precaució cap a mi, deslligant-me i tornant-me a lligar al posar-me dret perquè pogués caminar. Un cop em van tenir davant la porta vaig fer ús d'un dels meus poders, ara era l'hora, i vaig ordenar mentalment als tres infermers que a partir d'aquell moment m'haurien de creure en el que jo els digués, els seus ulls em van mirar fixament i van entrar en trànsit, les seves ments ja eren meves. Es un dels poders que tenim, encara que els macles també el tenen i per això havia de marxar el més aviat possible, ja que el Gran Macle el feria servir per acabar amb mi, i segurament ell també sabia com.
Vam anar com si res pel passadís que em portaria fins a la porta de la llibertat, m'havia vestit i anava molt elegant amb el vestit de les millors ocasions, encara que anava lligat com abans, també els havia fet que m'afaitessin i m'havia pentinat, el que feia que el meu aspecte canvies del tot. El control que portava a la porta el vam passar sense cap problema ja que les seves ments eren meves i la del guardià es va afegir a la dels demés. Per fi allí estava la porta, com ja sabia cap dels infermers sabia la combinació, i tan sols vaig demanar que no l'haguessin canviat aquell dia, ja que tot el que havia fet seria inútil.
Vaig demanar al Jans que em deslligués una mà i els meus dits van teclejar el números que havia sentit 6 2 7 0 i la porta es va obrir, el primer pas ja l'havia donat però encara en faltaven més per pogué arribar a la llibertat.
Ara davant nostre hi havia la sala a on m'havien interrogat i al fons l'altre porta que com m'havia fixat el dia anterior no tenia cap pany de seguretat, vaig demanar en Jans que m'acabés de deslligar i als altres dos els vaig fer seure a dues cadires i els vaig ordenar que dormissin tres hores, cosa que van obeir al instant.
En Jans era la meva clau mestre per pogué sortir, però hi havia una cosa que havia de fer abans i era fer una visita al Dr. Móns ja que ell era l'únic que em podia dir en quin Hotel estava el Dr. Yuri Kalinin.
En Móns era solter i la seva feina era l'única cosa que el feia sentir útil, ja que no era gaire agraciat físicament, tenia una veu molt estrident que no li donava cap mena de calidesa, era un macle però en l'altre univers deuria ser de les energies més dèbils. Com que estava tan dedicat als seus malalts, dormia sempre a l'hospital i la veritat es que no tenia casa pròpia, si més no quan sortia algun dia anava a dormir a casa la seva mare a un poble a pocs quilometres del manicomi per si era necessari pogué arribar el més aviat possible.
Gràcies a això ara tenia la oportunitat de saber a on estava en Yuri. Sense cap contratemps vam arribar a la porta de la seva habitació i vam entrar. A les fosques tan sols se sentien els forts roncs acabats amb xiulets i semblava un orgue de gats, vaig dir al Jans que s'esperes a fora i que no deixes entrar a ningú, mentre obria la llum de la tauleta de nit tot veien que el doctor dormia vestit amb la bata posada. El vaig despertar i es va aixecar d'un bot amb els ulls esparverats, li vaig posar la ma al front i es va tranquil·litzar.
Poc va durar l'interrogatori, ara ja sabia a on estava en Yuri i les possibilitats de poder destruir-lo eren moltes, després de tan temps de buscar-lo sense sort.
El camí fins a la sortida no va tenir cap entrebanc, ja que acompanyat pel Jans i del Doctor Móns totes les portes se'm van obrir. Un cop a la porta vaig ordenar al Doctor que em donés el seu mòbil, les claus del seu cotxe i que tan ell com en Jans tornessin a les seves cambres i dormissin tranquil·lament fins el dia següent, i no se'n recordarien de res del que havia passat.
Des de el cotxe vaig telefonar als meus companys que feia setmanes estaven esperant el moment de poder enfrontar-se al Yuri i als seus, la lluita en aquest món era aferrissada i una victòria sobre el Gran Macle i els seus deixebles feria trontollar l'equilibri que fins aquell moment encara hi havia. Estava parlant amb ells per quedar d'acord a on trobar-nos per preparar aquella mateixa nit l'atac, quan els meus sentits van rebre la senyal de que un macle o macles s'apropaven. Vaig concentrar-me per afeblir la meva aura i no ser reconegut al instant i vaig aturar el cotxe a la vorera, mentre per l'altre banda del carrer vaig veure l'aura d'en Yuri que sorgia com un fantasma vermellós i lluent d'un cotxe que passava ràpidament. Vaig reaccionar al instant… Va al manicomi a buscar-me per eliminar-me!!!, no havia pogut esperar i sabia que la millor hora era aquella.
Vaig girar cua i mentre explicava pel mòbil el que estava passant, vaig seguir de lluny al cotxe d'en Yuri. Vaig pensar en la cara que posaria al veure que m'havia escapat i que no tardaria gaire en interrogar al Dr. Móns i saber que m'havia dit a on era, o sigui que no tornaria al seu Hotel… No el podia perdre de vista, el tenia que seguir fins que l'oportunitat fes que caigués a les meves mans com altres macles van caure…

Va ser en la cort de Semti (Den) a on vaig veure per primera vegada al que ara es diu Yuri i que en aquella època
era una dona i es feia dir Nithotep, l'hi havien posat el nom d'una antiga reina egípcia, era filla d'un dels governadors de les províncies més allunyades d'Abydos i Menfis (Men-Nefer), ciutats a on es centrava tot el poder sobre tot Menfis que era la capital política i a on el faraó tenia el seu palau , mentre que ella venia de el-Kab a prop de Kom el-Ahmar i d'Edfú.
La seva bellesa em va fascinar i també la seva aura, anava de les tonalitats més negres a les més vermelles i lluents, com el foc incontrolable. Era molt poderosa, ella ho sabia, i els seus ulls negres se'm van clavar en l'ànima, per un moment em va semblar que aconseguia controlar-me però em vaig resistir i ella va somriure, allò havia sigut tan sols una prova de força i en aquella ocasió jo havia pogut guanyar.
La seva figura al baixar l'escala del palau mentre anomenaven el seu nom i llinatge, donava sensació de poder, tranquil·litat, serenitat, controlava el seu entorn mirant a uns i als altres, jo podia notar com els anava dominant, fins que va arribar a davant de Den. Si ell es fixava amb ella i el podia controlar tot estava perdut i va ser llavors quan em vaig dirigir a ell i fent veure que la presentava el vaig hipnotitzar perquè no es deixes dominar i el mateix vaig fer amb tots els que vaig pogué sobre tot al meu pare, mentre ella parlava amb el faraó…
(Continuarà)