INFERN- (EL PRIMER ENFRONTAMENT)

CINQUÈ CAPÍTOL: PRIMER ENFRONTAMENT


Si haguéssiu vist les nostres aures lluitant invisibles per tots els demés, negre i vermell, contra blanc i groc, tot el espai del palau estava ple d'una barreja de les dues aures, que penetraven a cada persona del palau, dominant els pensaments, formant addictes a la nostra causa. Ens era més fàcil tan a un com l'altre fer nostres als de la mateixa espècie, a mi els trans i a ella els macles. La lluita va durar poc, però només era el principi del que podia ser la primera confrontació oberta entre trans i macles en aquella nació. No sabia el temps que s'estaria a la Cort, però sabia que ella intentaria fer fora al faraó i per suposat també a mi per posar al seu lloc a un dels seus, que pogués dominar i amb el que si pogués casar. En Den com he dit abans era un trans i la unió dels trans amb macles no portava a res de bo o això era el que semblava fins que vaig veure al Doctor Lars Rye amb l'aura partida, d'una banda l'aura d'un poderós macle i l'altre banda l'aura d'un poderós trans, al principi em va estranyar però desprès vaig saber el perquè.
Les setmanes van passar de pressa i en Den aconsellat pel meu pare que encara era el canceller del regne, i per mi, deixàvem entreveure el perillós que era que aquella dona estigués a la Cort, ja que es feia amiga de tots els que conspiraven contra ell. Però ell la veia amb bons ulls i això ens portaria molts problemes.
Nithotep no perdia el temps, sabia que si s'enfrontava directament amb mi la lluita era molt igualada, per això anava teixint una tela d'aranya al voltant del faraó i la primera prova de que estava en el bon camí la va donar a principis del estiu.
La temperatura de dia oscil·lava pels voltants de cinquanta graus i a les nits la humitat del Nil feia que costés adormir-se encara que tinguéssim els esclaus fent-nos vent amb els ventalls. Aquella nit havia estat contemplant el Nil en tota la seva grandiositat. La Lluna es reflectia en les seves aigües com si també tingués calor i si volgués banyar. La nit era tranquil·la les falues lliscaven pel riu com fantasmes errants. Vaig pensar un segon amb la Nithotep, però no es mereixia que trenqués aquell moment. Era tard vaig entrar a l'habitació i em vaig posar a dormir, l'endemà teníem cacera, els hipopòtams ens esperaven i un faraó tenia que demostrar que era més poderós que el gran amo del riu, fins que no en matés un no entraria en l'historia d'Egipte.
Haurien passat dues o tres hores quan sobresaltat em vaig despertar per parar, no se com, la mà que duia un punyal adreçat al meu cor. A les fosques vaig doblegar-l'hi el braç i vaig sentir com el metall penetrava al cos del assassí i la sang calenta sortia a borbollons. Instintivament vaig treure la meva espasa de la funda i va xiular al vent buscar el cap de la figura que trontollant es retallava a la llum de la lluna. El tall va ser sec i vaig sentir el soroll del seu cap caient al terra. Vaig escoltar i vaig sentir la respiració d'un altre persona que estava amagada a la foscor, però no vaig tenir temps de pensar-m'hi gaire ja que amb un crit va sortir d'entre les cortines i em va llançar una estocada que per miracle tan sols em va lliscar el costat, caient cap endavant. Llavors em vaig apartar i vaig llençar la meva espasa a fons a l'esquena del traïdor, que va cridar de dolor tot rodolant pel terra.
Els meus sentits em deien que hi havia perill pel Den, vaig sortir corrents i cridant a la guàrdia per la porta que donava a la terrassa i així arribar més aviat a la seva cambra, quan estava a pocs metres ja vaig sentir el soroll de combat, el faraó estava envoltat de dos traïdors i lluitava amb una espasa a cada mà. Vaig sentir com a la porta la guàrdia volia entrar però estava tancada i vaig entrar a ajudar al meu amic. La lluita va durar poc, un dels assassins va caure ràpidament al ser atacar per l'espatlla i l'altre en veure's en inferioritat va saltar cap un costat i va sortir a la terrassa, però la seva carrera va ser tallada de sobte per una fletxa que venia de la foscor i va caure a terra al mateix temps que arribaven els soldats de la guàrdia.
Ens vam acostar al assassí que estava amb el cos en posició bocaterrosa, li vam donar la volta i per la nostra sort encara estava viu. La fletxa l'hi havia a travessat un pulmó i la ferida era mortal, però en Den amb la seva veu autoritària el va interrogar sense miraments i dels seus llavis tan sols va sortir un nom "Nithotep" mentre expirava.
Els ulls de Den es van omplir d'odi i semblava que la sang els hagués fet més lluents, la seva aura fluctuava com una flamarada quan va ordenar que l'anéssim a buscar.
El soroll de les armes havia despertat a la meitat del Palau i ara la guàrdia acompanyada pel faraó i per mi, corria per atrapar a la traïdora que es trobava a les habitacions del invitats, mentre la gent sortia i cridava esporuguida.
No creia que ella estigués al seu lloc i així va ser, les seves cambres estaven buides, havia emprés la fugida, la seva acció havia fracassat, però sentia que el perill no havia passat, alguna cosa no anava bé.
Al tornar sobre les meves passes vaig tenir un pressentiment, tothom havia sortit, però i el meu pare a on era? Sense pensar-m'ho més, vaig començar a corre i al veurem en Den em va seguir. Tenia por, la porta de la cambra del meu pare estava tancada i amb una embranzida vaig entrar, tot cridant-lo.
No hi havia cap llum, però la guàrdia va entrar amb torxes i vam veure l'espectacle. La lluita havia sigut tremenda, hi havien dos cossos mig mutilats i ensangonats dels que havien sigut els assassins i també el cos degollat del esclau personal del meu pare, però i ell a on estava? Llavors vaig veure un rec de sang que sortia cap a la terrassa i allà contra la paret estava amb la mà a l'estómac, ple de sang i amb la seva cara plena de suor. No va pogué dir casi res, tan sols ens va mirar i em va dir "Has de tenir cura del Den, et necessitarà" i es va morir als meus braços, la traïció no havia sigut del tot infructuosa, havia mort un bon home i vaig jurar que trobaria la manera de fer-li pagar a Nithotep…


Els meus companys encara no havien arribat, vaig trucar pel mòbil i em van dir que tardarien cinc minuts. Jo estava mirant la entrada del manicomi, sabia que no tardaria gaire estona a sortir en Yuri i que aquella ocasió era immillorable per pogué atrapar-lo, sabia que no podia enfrontar-m'hi ja que les nostres forces eren molt igualades i ells eren més, però alguna cosa hauria de fer per guanyar temps, dit i fet vaig sortir del cotxe i em vaig dirigir al d'en Yuri a on hi havia un dels seus esclaus que no era rival per mi. Al veurem va volgué treure una pistola de la gavardina, però amb un gest de la mà vaig dominar la seva ment i li vaig ordenar que s'endugués el cotxe, el tires al riu i que desprès tornes a casa seva a dormir fins l'endemà, i així ho va fer. El cotxe es va posar en marxa, jo em vaig amagar al altre banda de l'acera a on hi havia un gran arbre, mentre vaig veure com un dels acompanyants dels Yuri sortia esparverat tot cridant al del cotxe a veure a on anava, es va quedar bocabadat al mig del carrer i posant-se la mà al cap va entrar altre cop al manicomi per avisar al Yuri.
Si els meus companys no arribaven aviat, la lluita seria molt dura per mi, no tenia cap tipus d'arma i amb el poder de la ment tan sols podria lluitar contra el Yuri, no em podia distreure res més, sinó moriria aquella nit.
Ells anaven tres i si sortien els dos esclaus del Yuri primer tindria una oportunitat de paralitzar-los, però si ell sortia primer la sort seria incerta. No va passar ni un minut quan el primer dels acompanyants va sortir per la porta amb una arma a la mà. Amb una ordre mental vaig aconseguir ràpidament que quedes sense sentit, però el segon era en Yuri i les nostres aures van xocar al mig del carrer, la seva força era espectacular, jo tan sols pensava com podia desfer-me del segon acompanyant que d'un moment a altre sortiria per la porta disparant contra mi.
No hi havia a on amagar-se, la força de les aures ho travessava tot i com si sigues una pel·lícula a camera lenta vaig veure com el segon esclau m'apuntava, tot s'havia acabat, no podia treure ni un moment d'atenció al atac del Yuri, tan sols podia intentar esquivar les bales que anirien contra mi. El primer tret em va lliscar l'espatlla i per poc em fa caure a terra, mentre veia com en Yuri somreia, la seva aura estava a tan sols uns centímetres de mi i si em tocava tot hauria acabat, seria el seu esclau, i quan anava a tornar a disparar, vaig sentir un tret i l'acompanyant va caure a terra, mentre un cotxe s'acostava, per fi havien arribat els meus companys, ja el teníem, però era massa fàcil, sense saber com, en Yuri es va treure una pistola del abric i em va disparar un tret que em va tocar d'esquitllada la cama, vaig notar com la força amb minvava, tot estava al seu favor, però sort que els meus companys li van disparar també i el van ferir. Al notar-se ferit i que jo estava també dèbil va optar per sortir corrents i amagar-se per un carreró a on no podia passar el cotxe. Jo els vaig fer el gest de que el perseguissin, però van parar al meu costat ràpidament em van ficar al cotxe i vam continuar la persecució.
Vam donar la volta al carrer just a temps per veure com Yuri aconseguia un cotxe que passava. La persecució va ser de pel·lícula, travessant carrers a on els cotxe tenien que frenar perquè sinó ens els emportàvem, semàfors en vermell, cops contra les parets al fer el revolt massa tancat.
La sang em brollava de la ferida i amb dos mocadors em vaig pogué aturar l'hemorràgia, la cursa continuava i al fons sentíem el soroll de les sirenes de la policia que s'acostaven de mica en mica, i va ser llavors quan en una cruïlla un cotxe ens va envestir pel costat i vam donar una volta de campana. Tot va donar voltes i al aturar-se vam veure com el Yuri s'allunyava carrer avall. Vam sortir i vam veure que un dels nostres estava mort. Vai
g fer aturar un cotxe, vam pujar els que quedàvem i vam continuar, mentre sentíem que els cotxes de la policia estaven ja apunt d'arribar.
Havíem tornat a perdre una gran oportunitat, tot l'esforç havia estat a punt de donar fruits, ara hauríem de seguir investigant, al menys sabíem com era, no li teníem que donar cap respir, teníem que enviar fotos d'ell a tots els nostres per saber si l'havien vist, esperava que amb una mica de sort no hagués sortir de la ciutat.
Estàvem a casa del Pierre, un dels nostres companys i ell va ser el que va tenir cura de fer venir un metge i curar-nos a tots mentre donava la veu per tota la ciutat per pogué trobar al Yuri abans que fos tard.
Estava cansat tot el cos hem feia mal i no vaig tardar gaire en dormir-me…
(Continuarà)