Indescriptible

Un altre cop. Altra vegada aquesta alegria infinita m'habita el cos. Aquest somriure permanent m'engalana el rostre. He utilitzat per enèsima ocasió una facultat que amb tu sempre funciona. És inevitable exterioritzar-la quan t'observo. És un instint que no puc reprimir. M'encanta poder fer-ne ús, ja que significa, com ja és habitual, que la victòria s'ha decantat al teu favor.

En ocasions penso que tot representa un lligam, un lligam que ens uneix estretament. A l'instant reflexiono i m'adono que això no és així. Tant de bo. Malgrat percebre l'autèntica realitat, la meva actitud no canvia. Al contrari, l'empatia que mostro augmenta considerablement. De la mateixa manera com si notant el teu èxit, el teu triomf, jo en pogués obtenir alguna mena de benefici.

Amb el temps he arribat a la conclusió que això forma part de tot el que representes. Del lloc que has arribat a ocupar. Tens tant poder sobre els meus sentiments que crec que més d'un em pot arribar a jutjar per aquest fet. Sincerament, m'és del tot indiferent el que pugui arribar a pensar la resta. Jo estic més que contenta i satisfeta amb tot el que tinc. Amb tot el que he aconseguit gràcies a tu.