Felicitat!

Les 18:37. Avui i després d'un parell de dies, l'estel dominant per excel·lència del sistema, ha fet altre cop acte de presència. Aquest simple fet, em reconforta significativament, m'aporta unes percepcions diferents. El dia ha transcorregut com de costum, malauradament sempre dictaminat per aquesta rutina que ens esclavitza, però ha transcorregut àvidament, i perquè mentir, m'ha agradat.

Frases filosòfiques d'una gran originalitat, creades mitjançant l'utilizació de dues llengües familiars. Exercitacions de tot l'organisme, especialment de les extremitats toràciques. Llegendes, rondalles, curiositats, coneixements de la literatura popular que tots posseïm gràcies a aquesta herència directa que se'ns ha atorgat. Correccions, avaluacions sobre el treball realizat a casa, de la nostra intel·ligència o qui sap, potser només de la nostra incrèdula sort. Representacions en alguns casos merament reals d'uns personatges de ficció.

Tot això enmig d'un parell de períodes de descans, d'esbarjo. Són realment aquests moments pels quals desitjo llevar-me de bon matí, de dormir tan sols una mitjana de sis hores diàries. Aquesta atracció es deu a la presència d'un nombre parell d'éssers. Uns éssers als quals haig i hauré d'agrair durant la resta de la meva existència tot el que m'han lliurat. Entre ells tinc la capacitat de desenvolupar-me tal com sóc, mostrar els meus defectes, les meves virtuts. Actualment són un dels pilars fonamentals de la meva vida. Si aquesta base sòlida trontellés durant tan sols uns instants una part del meu jo, del meu ésser també perdria l'equilibri.

Ara, aquí, asseguda davant la pantalla de l'ordinador, puc presumir de tot el que tinc. Seria capaç de sortir al carrer i cridar ben alt i enmig de tots que sóc la persona més feliç del món. Que m'encantaria retenir la vida en aquest punt meravellós per sempre més, perquè això és simplement fantàstic.

Mai hauria cregut que la felicitat absoluta estaria al meu abast.