Cercador
IN MEMORIAM. LA TORRE CASTANYS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Fèlix González, publica una magnifica fotografia de la torre Castanys d’Olot, a la comarca de la Garrotxa.
L’ Emilio Maroto Castanys, m’enviava un email en el que em deia que havien fet recerca a l’
Arxiu Municipal d’Olot , on comprovaven
que el promotor fou Miquel Castanys i
Masoliver, que comprà la finca (abans Casa i hort de l'abat) a l'estat.
https://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/2018/06/45.pdfLa Torre Castanys (1854) és una construcció neopalladiana d’inspiració indiana, un palauet de dues plantes situat al bell mig de l’antiga finca senyorial dels Sureda.

És obra de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829-1897), personatge molt conegut i reputat gràcies al disseny d’obres com el parc de la Ciutadella o el mercat del Born.
El jardí, murat i d’origen privat, té una extensió d’unes quatre hectàrees.
Dissenyat a cavall entre l’estil romàntic i el pintoresc, el Parc Nou és un jardí captivador que incorpora elements de jardineria anglesa i zones boscoses de gran interès botànic, com la roureda monumental de roure pènol, formada per arbres de més de 250 anys i 25 metres d’alçada, i amb boix i grèvol de grans dimensions.
Sabina Sureda va llegar a la ciutat d’Olot, l’any 1932, una magnífica finca noucentista: el Parc Sureda, que contenia la Torre Castanys a l’interior.
Inicialment tot el recinte s’incorporà al patrimoni de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, però uns anys després fou comprat per l’Ajuntament i, el 30 de maig de 1943, s’obrí definitivament al públic amb el nom de Parc Nou.
https://museus.olot.cat/museu-dels-volcans/el-museu/ledifici-i-lentorn/
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre.html
http://ca.turismegarrotxa.com/territori-i-natura/parc-natural-i-espais-protegits/parc-natural-de-la-zona-volcanica-de-la-garrotxa/el-parc-nou/
El correu de l ’Emilio Maroto Castanys, em venia com anell al dit, i em
permetia divulgar “ urbi et orbe” que Facebook
bloquejava a l’Antonio Mora Vergés com editor del Diari de Castellar del
Vallès, ho feia pel fet de promoure l’ús de la llengua catalana,
concretament per divulgar el Paraulogic. Agraeixo
infinitament rebre – una vegada més – la
palma del martiri per defensar la llengua i la cultura catalana.
Aquests del Facebook han canviat de nom, llevat d’això continuen fent una
tasca repressiva del català, que és del tot intolerable.
Compartiu aquest enllaç. Gràcies.

Arxiu Municipal d’Olot , on comprovaven
que el promotor fou Miquel Castanys i
Masoliver, que comprà la finca (abans Casa i hort de l'abat) a l'estat.
https://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/2018/06/45.pdfLa Torre Castanys (1854) és una construcció neopalladiana d’inspiració indiana, un palauet de dues plantes situat al bell mig de l’antiga finca senyorial dels Sureda.

És obra de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829-1897), personatge molt conegut i reputat gràcies al disseny d’obres com el parc de la Ciutadella o el mercat del Born.
El jardí, murat i d’origen privat, té una extensió d’unes quatre hectàrees.
Dissenyat a cavall entre l’estil romàntic i el pintoresc, el Parc Nou és un jardí captivador que incorpora elements de jardineria anglesa i zones boscoses de gran interès botànic, com la roureda monumental de roure pènol, formada per arbres de més de 250 anys i 25 metres d’alçada, i amb boix i grèvol de grans dimensions.
Sabina Sureda va llegar a la ciutat d’Olot, l’any 1932, una magnífica finca noucentista: el Parc Sureda, que contenia la Torre Castanys a l’interior.
Inicialment tot el recinte s’incorporà al patrimoni de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, però uns anys després fou comprat per l’Ajuntament i, el 30 de maig de 1943, s’obrí definitivament al públic amb el nom de Parc Nou.
https://museus.olot.cat/museu-dels-volcans/el-museu/ledifici-i-lentorn/
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre.html
http://ca.turismegarrotxa.com/territori-i-natura/parc-natural-i-espais-protegits/parc-natural-de-la-zona-volcanica-de-la-garrotxa/el-parc-nou/
El correu de l ’Emilio Maroto Castanys, em venia com anell al dit, i em
permetia divulgar “ urbi et orbe” que Facebook
bloquejava a l’Antonio Mora Vergés com editor del Diari de Castellar del
Vallès, ho feia pel fet de promoure l’ús de la llengua catalana,
concretament per divulgar el Paraulogic. Agraeixo
infinitament rebre – una vegada més – la
palma del martiri per defensar la llengua i la cultura catalana.
Aquests del Facebook han canviat de nom, llevat d’això continuen fent una
tasca repressiva del català, que és del tot intolerable.
Compartiu aquest enllaç. Gràcies.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6699 Relats
880 Comentaris
4985376 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT VICENÇ DE PAÜL. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LLERS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- ERMITA DE SANT GRAU. ÚRUS. LA CERDANYA
- APOCALIPSIS
- CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. PUIGCERDÀ
- ESCOLA PÚBLICA DE VILADAMAT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. EDIFICI BATLLÓ. L’OLOT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- ESCOLA PÚBLICA DE RIUDARENES. LA SELVA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- TENIU IMATGES I DADES DE LA MASIA DE L’AGELL AL TERME DE LLINARS DEL VALLÈS ?.
- SANT JULIÀ D’AGE. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA SOTA DOMINI DEL REINO DE ESPAÑA
- IN MEMORIAM. ESCOLES DE TAÜLL. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
- L'ERMITA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MASCABRERS A L'ALEIXAR, OBRA DE TORCUATO MARIN PORCÁ. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
- EDIFICIS ESCOLARS DE LA RIBERA D’EBRE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE LA PALMA D’EBRE.
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA. LESTONAC. SOLSONA. EL SOLSONÈS