IN MEMORIAM. ESGLESIA DE SANT BARTOMEU I EL CONVENT DELS FRAMENORS CAPUTXINS. LA MANRESA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 Llegia que Sant Bartomeu, una església coneguda des del 1292, es va oferir als framenors caputxins,  i es van iniciar els passos per aconseguir les oportunes llicències, el nou convent es va poder inaugurar el 1583 adaptant unes cases al costat de l’església, en els anys següents s’aniria ampliant malgrat l’oposició dels jesuïtes que ocupaven un lloc proper.

Més greu fou la controvèrsia mantinguda entre les dues comunitats arran de les coves que tant els caputxins com els jesuïtes pretenien que havien aixoplugat sant Ignasi quan l’any 1522 va practicar la penitència en aquest indret.

El 1663 els caputxins van aixecar unes capelles en les coves que es trobaven sota el seu claustre i treien protagonisme a la devoció al sant des de la banda jesuïta.

El plet fou llarg i sorollós, i va acabar l’any 1734 amb una concòrdia favorable als interessos dels jesuïtes.

 Que Sant Bartomeu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.