IN-COMPETÈNCIA

IN-COMPETÈNCIA

Feia molts anys que rebia regularment el Diari " la Veritat " de Malmö, la ciutat sueca que hom troba quan fa la travessa des de Copenhaguen; ara sembla que s'ha construït un pont - el més llarg del món - que permet fer la distància amb vehicle. No he tingut ocasió de comprovar-ho, i amb l'extrema fredor de les aigües atlàntiques, penso que des d'ara refuso cordialment fer-ho.

Sovint la visió del món des de la perspectiva de la gent del Nord ( culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, com s'imaginava el Salvador Espriu ], era del tot contraria a la que s'emetia des dels diferents mitjans espanyols catalans, captius uns i altres d'interessos espuris, redactats quasi sempre sota pressió per excel·lents professionals, que acabaven en el millor dels casos, a la Universitat, el manicomi o la morgue.

La noticia d'aquell diumenge era la publicació d'un estudi, en el que finalment Espanya assolia un campionat mundial, el tema tractava de la intel·ligència del personal executiu, els famosos "managers" ; els nivells de dedicació a la feina, en el cas d'espanya eren inversament proporcionals als èxits aconseguits, es a dir a més hores tancats en oficines, despatxos, fàbriques i per descomptat en els petits tallers il·legals que constitueixen ja la imatge típica de la Península Ibèrica, per davant de toreros i manolas, que només romanien en el coneixement d'una minoria il·lustrada.

No em va sorprendre gens, recordava encara una conversa amb ll'aleshores responsable de selecció de Recursos Humans d'una empresa gran, en la que aquest tenia com un element de valoració positiva, el fet de que els caps i directius en general, sumessin hores si més hores a l'empresa, sense cap relació - això si - amb els rendiments aconseguits. De fet, l'estudi posava de manifest que - com quasi sempre - espanya havia fet una mala còpia dels sistemes de manegement en el terreny de les persones; en primer lloc la fascinació pel nazisme, havia comportat la transposició mimètica, del eufemisme amb que els nazis designaven les persones presoneres en el seus camps d'extermini : recursos humans, posats en inferior valor que d'altres recursos, com les matèries primeres i els productes acabats. La subvaloració implícita en el terme, s'evidenciava en qualsevol discurs o xerrada que hom escoltes , tant a la gran patronal, com a les petites confederacions d'empresaris; les persones, nascudes aquí o vingudes de fora, no tenien cap valor per al sistema !

El Campionat Mundial d'In-Competència, en el que Portugal assolia un meritori segon lloc, i fins al 10è sovintejaven els països de la mediterrània, no va tenir cap mena de reso en els mitjans de comunicació, ni les televisions sempre disposades a oferir imatges escabroses, obscenes, brutes i inapropiades, ni la premsa rosa, diligent fins a la basca, en divulgar les misèries d 'uns i altres, ni per descomptat els diaris i setmanaris "seriosos" que més enllà d'aquesta qualificació responien amb la màxima docilitat als interessos del sistema.

Certament hom pot tapar la veritat, però de cap manera pot evitar els seus efectes, i primer d'una en una, per passar a fer-ho de forma atropellada, les grans empreses multinacionals anaven tancant els seus centres de producció !. Ben aviat els anomenats polígons industrials, eren únicament magatzems de productes acabats, que feien una estada breu en el nostre país, de camí a l'Àfrica, o a Sud-americà.

Malgrat l'evidència, no es va produir - ans al contrari - cap reacció des d'algun dels centres de poder del país, cap dels Parlaments !, cap dels Presidents !, cap dels Síndics o ombudsmans
[ defensors del poble ] va aixecar la veu, i abans del 2.010, la indústria primera tornaven a ser toreros i manolas !

Ah! i uns i altres, continuaven fent jornades esgotadores de fins a 16 hores !

Ja ho deien els estrangers, Spain is diferent !

© mora.a@guimera.info