Immortal

Un relat de: Guspira

Guspira roja al fons del cendrer,

instant precís, petó de mel,

l'estel al cel, la nit als llavis...

Marxar corrent cap a la riba,

perseguint al vent, a la gavina,

no marxaràs sense records,

que sé molt be el que somnies,

i els adéus no són el meu fort.

Oblidem el riure del dimoni,

creuràs que soc boig, cada dia,

fins al punt de creurem immortal,

que al teu costat, tot s'oblida.

Comentaris

  • Intensa i suau[Ofensiu]
    Besaetes | 14-11-2005 | Valoració: 9

    He llegit les teves poesies i no puc evitar escollir aquesta... per la seva dolçor.. tacta l'amor amb passió i suavitat a la mateixa vegada... m'agrada com expresses amb força i sentiments.

    Una Besaeta i no deixes de lluitar mai