Imatge desconeguda

Un relat de: AVERROIS
Com un finestral s’obre el mirall

imatge desconeguda, pell desgastada

ulls enfonsats per la pressió

de la vida.

Les mans mudes de vivències

els dits mancats de tendresa

el cor dur i fred d’indiferència

per la vida.

Les mirades llunyanes esquerpes

desconsol d’imatges descolorides

punyents, avorrides, disperses

sense vida.

L’ànima cansada i adormida

buscant de cada dia la bellesa

per retrobar-se en un racó

amb la vida.

Comentaris

  • Segueix amb...[Ofensiu]
    free sound | 27-02-2011 | Valoració: 10

    l'ànima descansada i desperta per seguir trobant les mils belleses de cada racó de la vida...
    Felicitats i molt amables els teus mots. Gràcies!!!

  • bon poema[Ofensiu]
    joandemataro | 15-02-2011 | Valoració: 10

    amb uns versos molt bonics i plens d'imatges, et felicito
    abraçades
    joan

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371297 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!