Imaginava

Un relat de: Llibre

IMAGINAVA,
caminant prop del mar,
que la vida em donaria
un motiu de lluita constant.

Repassava,
dins la ment i lluny del cor,
totes aquelles idees
que avançaven sense por.

Esperava,
delerosa del teu cos,
que la teva sola presència
silenciés el meu foc.

Imagino.
Repasso.
Espero.

Res no queda del passat:
un record aigualit,
una imatge sense nom,
i potser aquest poema
que intenta encara prendre cos.

(1982)

Comentaris

  • No cal que imaginis, ni que repassis, ni que esperis![Ofensiu]
    EmmaThessaM | 23-04-2006

    No cal que imaginis: ets completament capaç de fer realitat qualsevol dels teus somnis; no et quedis sols amb somnis.

    No cal que repassis: tens un futur (present) envejable com a escriptora, i estic convençuda que no és l'únic camp en el què destaques ;-)

    No cal que esperis: deixa les muses pels oportunistes sense recursos que esperen que tot se'ls solucioni sol; tu vals molt més.

    "Imagino.
    Repasso.
    Espero."

    Aquests tres versos m'han agradat especialment, però encara m'ha agradat més el títol: Imaginava. Volent denotar que ara ja no et cal que imaginar, que has aconseguit fer realitat molts dels teus anhels (o que estàs treballant per aconseguir-los).


    FELIÇ SANT JORDI!!!




    EmmaThessaM

    PD. Els 500 avança a pas de tortuga: ja t'avisaré quan aconsegueixi trobar les quatre rodes que es va emportar la musa fumadora en la seva fugida a traïció ;-)

  • Imaginaré... repassaré... esperaré.[Ofensiu]
    George Brown | 21-01-2005

    Segur què no queda res del passat? a mi em sembla intuir una mica de nostàlgia, i sinó, per què recordar-lo amb un poema? jo no hi crec en allò de ‘tot temps passat va ser millor', però això no vol dir que no sigui necessari recordar el passat, i tenir-lo molt pressent, ja que ens poden ajudar a comprendre el present i el futur.
    Imaginar, repassar i esperar... quins tres conceptes! i en aquest ordre. El problema és esperar el que imaginem i no pas la realitat... esperar que es compleixi un somni pot comportar molt temps (si és que mai es fa realitat!), potser és per això que ja no queda res del passat? aquell somni del passat a deixat pas a un nou somni? si és així és meravellós, sempre i quan aquest nou somni sigui millor que l'anterior, i no pas que haguem renunciat al somni antic per creure'l impossible...
    M'ha agradat molt com has ‘jugat' amb aquestes tres paraules. I ja ho saps, recordar amb poemes és la manera més maca de recordar!

    una abraçada,
    Jordi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero