Imaginava

No cal que imaginis: ets completament capaç de fer realitat qualsevol dels teus somnis; no et quedis sols amb somnis.

No cal que repassis: tens un futur (present) envejable com a escriptora, i estic convençuda que no és l'únic camp en el què destaques ;-)

No cal que esperis: deixa les muses pels oportunistes sense recursos que esperen que tot se'ls solucioni sol; tu vals molt més.

"Imagino.
Repasso.
Espero."

Aquests tres versos m'han agradat especialment, però encara m'ha agradat més el títol: Imaginava. Volent denotar que ara ja no et cal que imaginar, que has aconseguit fer realitat molts dels teus anhels (o que estàs treballant per aconseguir-los).

FELIÇ SANT JORDI!!!

Segur què no queda res del passat? a mi em sembla intuir una mica de nostàlgia, i sinó, per què recordar-lo amb un poema? jo no hi crec en allò de ‘tot temps passat va ser millor', però això no vol dir que no sigui necessari recordar el passat, i tenir-lo molt pressent, ja que ens poden ajudar a comprendre el present i el futur.
Imaginar, repassar i esperar... quins tres conceptes! i en aquest ordre. El problema és esperar el que imaginem i no pas la realitat... esperar que es compleixi un somni pot comportar molt temps (si és que mai es fa realitat!), potser és per això que ja no queda res del passat? aquell somni del passat a deixat pas a un nou somni? si és així és meravellós, sempre i quan aquest nou somni sigui millor que l'anterior, i no pas que haguem renunciat al somni antic per creure'l impossible...
M'ha agradat molt com has ‘jugat' amb aquestes tres paraules. I ja ho saps, recordar amb poemes és la manera més maca de recordar!

una abraçada,
Jordi.