Oblit: un viatge inoblidable.

Un relat de: apolo2010

Feia temps que desitjava fer un viatge sense cap acompanyant. Sense el consens del què fer, què visitar, què esmorzar, quan i a on, dinar, sopar...

Només passejar, improvisar, descobrir i sobretot: no planejar.

En tornar d'aquell somni perfecte, vaig trobar una carta amagada dins el llibre de fotografies en blanc i negre, que havia comprat com a souvenir d'una de les ciutats on havia estat.

Aquell llibre que tant m'havia agradat només veure'l...

No recordo haver mantingut una conversa prou llarga amb ningú com per a que una carta aparegui ara misteriosament a la meva bossa de viatge.

No dubto en tancar els ulls per reviure cada instant del viatge. Intento esbrinar qui pot ser el o la autora d'aquelles línies. Començo a indagar.
Cap resposta. Així doncs, intrigat i, una mica inquiet, em disposo a llegir-la:

"Mires per la finestreta les vies del tren. Com brillen i com persegueixen el teu perfum, aquest aroma únic que només tu tens!
Mires, com jo, els penya-segats i les cales, pràcticament verges. Com jo, de vegades humits, d'altres mullats. Com jo, sense cap amic, només la mar. Com jo, d'ànima despullada. Potser lluents pel sol, potser castigats per la sal.

Ara, contemples meravellat els boscos frondosos d'aquest lloc muntanyós, tan allunyat de tot: roigs, marrons, verds, grisos... Com jo, plens de misteri i de melangia, record dels més estimats. Ara t'allunyes amb molt pesar, marxes, els deixes com faig jo, freds i solitaris, a mercè dels dies plujosos d'abril.

...

Tornaràs a veure tot això...

Allà on siguis, sempre podràs recordar-me al teu costat, juntament amb tots aquests paratges plens de sensacions i d'emocions que eren desconegudes per tu fins ara.

Un dia em vindràs a retrobar, la música tornarà a fer-nos vibrar com mai.

I, ens tornarem a separar, per després retrobar-nos, cada cop molt més enllà".

...

Deixo caure la carta.

...

No recordo rés.

...

Em sento estrany.

...

Què m'ha passat?

Comentaris

  • Fabulós![Ofensiu]
    annah | 13-11-2008 | Valoració: 10

    M'has deixat molt intrigada!

    Un relat molt apassionat, emocionant i el millor... la carta!
    Plena de sentiments, comparacions i... VIDA!

    Una abraçada!

    Anna

l´Autor

Foto de perfil de apolo2010

apolo2010

5 Relats

11 Comentaris

5070 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascut a Lleida, un 27 de març a les 11:00 del matí, per no fer matinar a ningú, sempre he intentat passar desapercebut.

Actualment estic afincat a Barcelona, podríem dir de manera definitiva. Sóc mestre de música a una escola de Ripollet (Vallès occidental). També dirigeixo cors, i canto per aquí i per allà.

La música és la meva vida,
sense ella no seria rés.
Rectifico, seria algú.

M'agrada el silenci. Sobretot, aquell que crea una tensió que no es pot suportar, i que té un desenllaç magnífic a través d'una cançó, una veu agradable, un instrument, un so (que no un soroll).

No em considero de cap manera, potser contradictori o incomprès, o ambigu. Atemporal?