Ibers

Sovint ens parlen de la nostra història, com d'una successió de pobles envaint territoris buits. Fenicis, grecs, cartaginesos, romans, sueus, alans, vàndals, visigots, musulmans. Segons d'historiografia tradicional aquest llistat seria gairebé suficient com per explicar-nos a nosaltres mateixos i la nostra cultura actual.
Però realment es pot ser tant simplista? Es pot resumir la nostra història simplement com la d'uns pobles que s'han anat movent? Evidentment la resposta és no. Els avenços en la moderna història genètica ens demostren que aquest suposat moviment de pobles mai ha sigut realment tant massiu.
Realment tots aquests pobles d'alguna o altre manera han deixat empremta a la nostra cultura actual, però han deixat empremta a la nostra cultura actual. Però, que és el que ha anat produint aquesta evolució cultural si aquest moviment massiu de població no ha tingut lloc? Que fa que uns pobles abandonin els trets que els defineixen per assumir-ne d'altres? Que fa que els pobles autòctons adquireixin els trets culturals dels invasors? Per explicar això amb un exemple ben clar podem parlar del poble iber.
Qui eren els ibers? Realment no podem parlar d'una unitat ètnica, lingüística o cultural ben definida, doncs la diversitat de pobles que s'engloben sota aquest nom és gran, així com el territori que ocupaven: la costa Mediterrània occidental des de Andalusia fins al sud de l'estat francès.
Aquests pobles, plenament influenciats per les cultures mediterrània que circulaven abundantment amb el comerç va començar a formar una cultura nova. Així, a partir del segle V aC trobem un alfabet ibèric que va adoptar caràcters mediterranis per les seves llengües. Desafortunadament no en podem saber gaire cosa d'aquestes llengües ibèriques, doncs es poden transcriure i llegir, però encara no sabem els significants dels seus textos. El que sabem doncs dels ibers és a partir dels pobles que en certa mesura els van fer desaparèixer, en especial Roma. De fet fins i tot el propi nom iber sembla ser d'origen grec, sent el nom que els ibers feien servir per designar les perifèries.
Però en especial del procés que volem parlar és del de la romanització, que va començar a ser destacable cap a l'any 100 aC amb l'abandó dels poblats ibers en alçada, els oppidum. Per explicar-ho amb més detall hem de tornar uns anys enrere.
Inclosa plenament a la política mundial dels grans imperis arran de les guerres púniques, entre Cartago i Roma, la península va començar a viure l'entrada de grans exercits cartaginesos i romans. Aquests, aprofitant-se de les divisions internes al món ibèric, jugaren amb els pobles i les elits locals amb un seguit d'aliances.
Acabada la guerra Roma ja no tindrà cap interès en mantindre aliances amb els líders locals. Així doncs els seus exèrcits esclafaren les revoltes que els diferents pobles ibèrics van anar protagonitzant. En especial ilergets, indiquets i altres pobles meridionals.
Com dèiem en inici tampoc fos molt gran la presencia d'italics a la Península, però la seva força militar i econòmica va fer que les classes dirigents iberes es romanitzessin amb ànsies d'obtenir poder i de poder seguir dintre dels bastos circuits comercials que oferia ésser ciutadà romà. Després d'aquests foren la resta d'ibers.
Realment a Hispània no hi podem trobar moltes colònies romanes, sinó poblats ibèrics dotats d'estructures romanes, però sense que en realitat s'hi traslladessin romans. Això, es clar, fou potenciat pels propis romans, que per evitar possibles revoltes obligaren als ibers a enderrocar les muralles dels seus poblats.
Assumides les estructures de poder, polític i econòmic, de Roma tot fou qüestió de temps. Resumint podríem veure com en el cas iber-romà, com en tants d'altres, l'Imperi sempre ha provat d'uniformitzar les poblacions que en ell viuen per facilitar el control sobre aquestes. Així doncs a partir del 73 dC es va donar la ciutadania llatina als pobladors d'Hispània, cedint certs drets, no tots, dels que gaudien els propis romans.
Que va fer que pares ibers anomenessin als seus fills amb noms llatins? Doncs, evidentment facilitar l'integració d'aquests dintre d'una estructura potent que esclafa o margina la diferencia. Els sistemes ja els hem pogut veure i el control de les elits i l'esclafament de les revoltes, però encara amb més força pel control de l'economia i de les lleis imposant l'administració de l'Imperi.