Cercador
...i si pot ser...que sigui lliure.
Un relat de: escaldot- Compartir:
Trobo massa sovint el meu país nu,
amb un nu conformat, sense ganes
i signat amb la indiferència
envoltat d'un alè agresor que fa pudor de cendra.
El nu del ninot despullat per la força,
el de l'arbre que li han arrencat l'escorça
violat !
asentint com un titella.
Perdent càlids batecs,
retallant paraules
i ofegant crits de mercader
venent-se la historia
en el mercat dels idiotes.
Torbat...
El meu país ja no sembra,
el meu país ja no gosa ramblejar,
s'arrossega en el teatre de l'enyorament i l'absència.
i...
jo que en vull un altre per viure,
i si pot ser..
que sigui lliure.
Comentaris
-
del típic, el desconegut[Ofensiu]clariana | 13-01-2007
genial,
has aconseguit transportar un tema típic, un missatge masegat a un loc nou.
molt ben "ideat"
una abraçada
clariana -
estimat company[Ofensiu]gypsy | 18-12-2006 | Valoració: 10
jo sento el mateix que tu quan em miro aquest país que és on vaig néixer i on vaig forjar les arrels que em lliguen a un pedaç de terra, aquesta Catalunya, ara mesella.
Jo també somio en una altra mena de país, lliure.
Però somniant no n'hi ha prou. Hem de lluitar fermament per allò que volem.
Visca la terra!
gypsy
l´Autor
92 Relats
142 Comentaris
88349 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Signo ESCALDOT perquè les gotellades d'estiuescampen esperança , reparteixen olors i sovint
barregen els colors.
Sóc del 57, de la terra d'en PereIV.
La meva adreça:
jordideumat@hotmail.com