I sé que la deixaré marxar

Quan ens queda? menys del que voldría. Saps quan ens queda? Menys d'una vida. Saps quina en voldria de vida? Et dono la meva. A canvi de res. No sóc tant alt ni tant clar. Sóc un covard. Si pots, no deixis que marxi corrents amb la cua entre les cames. Vuill impregnar-me de la teva suor, ja saps, dius que tant sues. Et vull veure menjar cada dia, sense control, café amb llet i cereals, truita amb salsa i bruts els teus llavis, sentir-te dir que necessites evacuar, desprès de gaudir dels cereals. M'agrada escoltar-te dient veritats. Tant clara. Com la suor del teu cul després d'estar sentada al Sol, al meu costat. És tant tard per ser un covard... Et dono la meva vida, és tant trista...