I sé que la deixaré marxar.

Desitjo tant no perdre't. Sé que arribarà el moment. Estaré pendent. Quan t'hagi perdut voldrà dir que ja no patiré més per tu. Quina lléstima! És tant bonic. Ara sé que no et puc tenir, fruita d'un altre arbre. Sé que no et tinc, però el que vull és no perdre't. Ho entens? M'agrada sentir-me presoner sense que m'obliguis, però sóc conscient que he de deixar d'estimar-te per acabar de ser feliç. I per a això, he de dixar de veure't, d'estar, de vendre'm, d'escoltar-te, ... d'enamorar-me. Mentre no arribi el moment, et gaudiré. En sóc consient.