I sé que la deixaré marxar.

Ho saps? M'ho pregunto tants cops. Cada cop que et miro i et veig. També cada cop que no et miro però et veig igualment. I si no ho saps? I si també o deistges? I si també ho vols? I si també em veus tant quan em mires com quan no? I si em desperto? NO!, no estic dormint, és massa fort el que em colpeja per no despertar. Estic despert i et desitjo. Estic despert i pateixo. No vull estar dormint! Et vull veure, mrar, tocar, olorar, forçar i fer riure. Escoltar-te, sentir-te cridar, gemegar, senitr com pixes i haver-te de suportar. Això vull. I fer-me gran i aprendre. I deixar-te si algun dia t'he de deixar. Quan et veig lluny començaria còrrer fins tenirte a prop. Quan et tinc a prop, voldria quedar-me glaçat, contemplant el teu cutis que deixa que desitjar, la teva mirada nua sense proporcionalitat, la teva dentadura imperfecta... I escoltant les teves paraules sobre-eixides de sinceritat. Saps que t'estimo?