I encara ara, m'ho pregunto!

Passa el temps i encara m'ho pregunto. Cada dia m'ho pregunto més. I cada dia tinc la resposta més llunyana. Com és possible que una persona et conegui tan i tan? Per què saps el que penso abans que t'ho digui? Per què saps com em sento en cada moment si no estàs dins meu? D'on treus les forçes per ajudar-me tan i tan? Tan transparent sóc? Com és que en cada moment saps com fer-me viure aquell petit moment de felicitat tan important per mi?

Ets una autèntica caixa de sopreses que cada dia em fa més il·lusió obrir. Sempre saps com sorprendre'm. Ets exemple a seguir en moltes coses. Ets un record constant per mi quan no puc tenir-te aprop. Em fas créixer amb els teus consells, m'ajudes a ser millor. Valores les meves virtuts i m'ajudes a treballar les meves mancances. Formes part de la meva vida...i a dia d'avui, ja em queda clar que jo ja formo part de la teva.

I encara ara m'ho pregunto, per què no vam arribar a enamorar-nos ni a enamorar-te, encara ara gaudeixo de la teva amistat i em pregunto per què. Encara ara no he pogut deixar d'escriure sobre tu. Encara ara repeteixo silenciosament la pataula t'estimo. Encara ara m'intimides quan et veig. Encara ara ploro per a tu, encara ara somnio amb tu. Encara ara em sorprens quan em dius què vols no perdrem mai.Encara ara et dic que no he pogut oblidar-te.