Cercador
HOSPITAL PSIQUIÀTRIC UNIVERSITARI ‘INSTITUT PERE MATA’. REUS. EL CAMP JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésEns arribàvem des de la nostra ‘base’ de Cambrils, fins al complex sanitari dit ara ‘ Institut Pere Mata’ , en record del metge Pere Mata Fontanet ( Reus, 13 de juliol del 1811- Madrid, 27 de maig de 1877) que va ser alcalde de Reus, diputat, secretari de les Corts i catedràtic de Toxicologia a Madrid, essent el primer a introduir l'ensenyament de la Psiquiatria a la Universitat.
El cable per la façana sembla que venia imposat per la màxima autoritat del REINO DE ESPAÑA en qüestions de menystenir i degradar el Patrimoni Cultural a Catalunya
Concebut com a miniciutat, per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre el 1897 i el 1919, és una de les joies del modernisme de Catalunya.
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, construït pel mateix arquitecte en una primera fase entre els anys 1902 i 1913, la segona a la seva mort fou realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962) a partir de 1920, té una claríssima influència d’aquest singular edifici reusenc.
S’explica com a causa de la seva construcció la conscienciació social, i política, en relació al tracte que rebien al REINO DE ESPAÑA els malalts mentals, a la segona meitat del segle XIX.
El cert però, es que la proximitat amb Europa, feia insostenible el model de manicomis – i d’atenció als malats – que es tenia com a ‘normal’, i que a dia d’avui comporta que des del MINISTERIO DE EDUCACION es defensi mantenir les corrides de braus, i restringir l’educació als fills dels obrers.
Reus per donar resposta a la carència de serveis públics adequats per a fer front a aquesta necessitat, es planteja a finals del segle XIX, aixecar per iniciativa del Dr. Emili Briansó Planes (Reus 1863 – 1923 ) i d'altres promotors reusencs que van aportar el capital necessari per a la seva construcció, constituint una societat anònima per a aconseguir-ho el Manicomi de Reus
Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) amic de Pau Font de Rubinat, (Reus el 5 d'octubre de 1860 - 1948) primer president del Consell d'Administració del Manicomi de Reus, va ser l'arquitecte seleccionat per a desenvolupar el conjunt arquitectònic, seguint els criteris assistencials més avançats d'Europa.
L’any 1875 el REINO DE ESPAÑA publica un decret pel qual els manicomis privats estaven obligats a auxiliar l'assistència pública que, mitjançant pagament concertat a través de les Juntes Provincials (Diputacions) i Municipals, es faria càrrec del cost del seu tractament.
L’any 1910 el Manicomi de Reus va canviar el seu nom pel d' Institut Pere Mata, en record del metge Pere Mata Fontanet.
Podreu caminar perfectament drets pel mal dit – com a conseqüència de la síndrome d’Estocolm - Baix Camp; quan va ser possible enraonar i escriure en llengua catalana – cosa que no va succeir ahir, malgrat ho digui el Rei – enlloc de recuperar les paraules sobirà i jussà , es va acceptar la traducció dels termes castellans ALTO / BAJO, no sabem si de grat o per força, i ens temem que fos pel segon motiu, i així fins al dia d’avui. Ho explicitem perquè el seu ús – el de sobirà i jussà – no està tipificat com un desordre mental, almenys fins a dia d’avui.
El cable per la façana sembla que venia imposat per la màxima autoritat del REINO DE ESPAÑA en qüestions de menystenir i degradar el Patrimoni Cultural a Catalunya
Concebut com a miniciutat, per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre el 1897 i el 1919, és una de les joies del modernisme de Catalunya.
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, construït pel mateix arquitecte en una primera fase entre els anys 1902 i 1913, la segona a la seva mort fou realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962) a partir de 1920, té una claríssima influència d’aquest singular edifici reusenc.
S’explica com a causa de la seva construcció la conscienciació social, i política, en relació al tracte que rebien al REINO DE ESPAÑA els malalts mentals, a la segona meitat del segle XIX.
El cert però, es que la proximitat amb Europa, feia insostenible el model de manicomis – i d’atenció als malats – que es tenia com a ‘normal’, i que a dia d’avui comporta que des del MINISTERIO DE EDUCACION es defensi mantenir les corrides de braus, i restringir l’educació als fills dels obrers.
Reus per donar resposta a la carència de serveis públics adequats per a fer front a aquesta necessitat, es planteja a finals del segle XIX, aixecar per iniciativa del Dr. Emili Briansó Planes (Reus 1863 – 1923 ) i d'altres promotors reusencs que van aportar el capital necessari per a la seva construcció, constituint una societat anònima per a aconseguir-ho el Manicomi de Reus
Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) amic de Pau Font de Rubinat, (Reus el 5 d'octubre de 1860 - 1948) primer president del Consell d'Administració del Manicomi de Reus, va ser l'arquitecte seleccionat per a desenvolupar el conjunt arquitectònic, seguint els criteris assistencials més avançats d'Europa.
L’any 1875 el REINO DE ESPAÑA publica un decret pel qual els manicomis privats estaven obligats a auxiliar l'assistència pública que, mitjançant pagament concertat a través de les Juntes Provincials (Diputacions) i Municipals, es faria càrrec del cost del seu tractament.
L’any 1910 el Manicomi de Reus va canviar el seu nom pel d' Institut Pere Mata, en record del metge Pere Mata Fontanet.
Podreu caminar perfectament drets pel mal dit – com a conseqüència de la síndrome d’Estocolm - Baix Camp; quan va ser possible enraonar i escriure en llengua catalana – cosa que no va succeir ahir, malgrat ho digui el Rei – enlloc de recuperar les paraules sobirà i jussà , es va acceptar la traducció dels termes castellans ALTO / BAJO, no sabem si de grat o per força, i ens temem que fos pel segon motiu, i així fins al dia d’avui. Ho explicitem perquè el seu ús – el de sobirà i jussà – no està tipificat com un desordre mental, almenys fins a dia d’avui.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.