Horitzons

L'horitzó dels meus dies, no es cansarà
d'esperar el retorn del somriure,
caminant cap ells, desprenc la melangia
i em quedo amb tu, i el record
de les nits que passen a l'abric
d'una abraçada que escalfa el cor
d'una cervesa als bars del centre.

Aspre sentiment, no tenir-te a la vora,
i no saber, tan sols, si et tornaré a tenir,
malgrat m'estimes, m'engoleix el dubte
de perdre't al mar de la ironia,
de perdre'm als camins del teu cos
en somnis de nostàlgia afligida
que recordin l'espurna d'enlloc.

Complexitat senzilla, enigma no resolt,
si no t'importa, em guardo els teus ulls,
i els teus petons, per si arriba el dia
que busquis la paraula d'aquell que t'estima
per si demà em veus trist, per si deixes...
que marxi sol en el veler de matinada,
i el teu cap barra el pas al cor que crida.