Homicidi involuntari

Es va recolzar a la paret mentre es deixava caure a terra, ho havia tornat a fer i ara ella estava destrossada.
Quan el va sentir arribar ja s'ho va pensar que ell hi tornaria, però no es va moure, va fingir que dormia, però quan ell va arribar a l'habitació van començar els crits, va sentir com l'estirava dels cabells i la treia de llit arrossegant-la. Tenia por, però no podia cridar i no volia plorar, s'ha acabat, es va dir a ella mateixa mentre rebia cops i crits, insults que la feien adonar-se que aquell home era incapaç d'estimar-la.

Minuts més tard tenia la camisa de dormir plena de sang, respirava amb dificultat i ell ja era al llit dormint la mona. Asseguda a terra i recolzant-se a la paret, s'abraçava a sí mateixa, es va prometre i es va jurar que allò s'acabaria.
Aprofitant que el seu marit dormia profundament, es va vestir amb dificultat per les ferides i va sortir al carrer, es va armar de valor i va anar a buscar ajuda però no en va trobar.

Finalment, amb el cor encongit, va tornar a casa seva esperant i desitjant que ell estes treballant, necessitava alguna cosa per poder començar ben lluny d'ell i ho tenia tot allà dins. La mala sort va voler que mentre ella feia una petita maleta, el seu marit tornés a casa.
Després dels insults pertinents, segons ell, van venir els crits i els cops, aquest cop mortals.

Al final, però, la justícia va arribar tard i malament, el van detenir i jutjar per homicidi involuntari...

Involuntari?