homenatge al teu record

Un relat de: tic tac

Hi ha moments en la vida que preferiríem que la realitat fóra un somni, i que en el just i precís moment d'obrir els ulls, desaparegués, s'esborrés com el darrer, en el bressol de la memòria. Però això, malauradament, no succeeix així, i quan obrim els ulls, la realitat ens colpeja fredament a la cara i ens convida a acceptar-la tant si com no. Aquella darrera nit vaig desitjar que la realitat fóra un somni, un somni profund...La nit queia lentament entre nuvolades de tardor, la K havia anat a dormir i jo, com totes les nits em vaig traslladar a l'estudi per seguir escrivint. L'estudi estava en silenci, sols es podia escoltar la remor compassada de la pluja en caure, la qual es veia alterada amb el pas d'algun solitari cotxe. Prompte vaig deixar d'escriure, hi ha idees que es resisteixen a sortir del pensament. Vaig estirar-me al sofà, i poc a poc la son va fer acte de presència. Uns forts cops a la porta del carrer em varen despertar, estava disposat a no obrir, a deixar-ho córrer, però els cops seguien i s'intensificaven desesperadament amb el pas dels segons. Vaig anar cap a ella, i en obrir, em vaig trobar amb el buit, no hi havia ningú darrere aquella porta, ningú. Però prompte, vaig notar el seu alé, la seua presència invisible i la fredor dels seus llavis en la meua boca. Però sols fou un instant, i les últimes paraules, *maite zaitut, se les emportà el vent, silenciant-les poc a poc. Vaig tancar la porta i vaig córrer cap a dalt, volia despertar, tenia que despertar d'una vegada per totes d'aquell esgarrifós somni. En arribar a dalt, la porta estava oberta, la K estava estirada damunt del llit, però sols el seu cos, aleshores, ho vaig comprendre tot. Els forts cops a la porta, l'últim bes i aquelles últimes paraules diluïdes en el vent. La K m'havia dit adéu i jo no havia fet res per detindre-la, res, fins i tot,li havia obert la porta per a que l'ànima se l'emportés el vent. En aquell mateix moment, la nit es va trencar en mil pedaços, i les llàgrimes de dolor i compassió la tenyiren, quan aquesta amaneixia esclava de la seua obscuritat.

*maite zaitut significa t'estime en euskara

Comentaris

  • per quan!?!??![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 07-11-2005

    encara l'estem esperant!!!!
    País Valencià, el nom està ben clar!

  • merci[Ofensiu]
    tic tac | 21-05-2005

    em satisfà que t'agradi.
    és el meu primer relat
    però prompte n'escriuré un altre


    el destí corre per obscurs carrers,
    carrers de la memòria
    carrers dels sentiments

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    ITACA | 21-05-2005 | Valoració: 8

    Es molt bonic, encara que força trist, escrius d'una manera molt personal, m'agrada com ho fas, com descrius la sensació el sentiment el lloc. Un bon homenatge al seu record Gorka.

    ITACA

l´Autor

tic tac

4 Relats

3 Comentaris

4671 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00