Holding

Aquí està, amagat entre les cèl·lules danyades. Minúscul, té la rara habilitat del mimetisme. Per fi ha trobar l’origen de tots els mals...
En Jans treballa en un laboratori de Esplugues de Llobregat. Els seus pares són alemanys però ell ja fa més de vint anys que viu a Catalunya. Degut a les seves immillorables notes acadèmiques va rebre una esplèndida oferta d’uns dels Laboratoris més importants del món en l’estudi de les malalties infecciones. Després d’obtenir molts bons resultats el van ascendir per portar la planta d’investigació del Càncer i poc després era el cap del MMR (Malalties de Màxim Risc) Es pot dir que per sobre d’ell tan sols hi ha el Consell d’Administració de l’Empresa mare, que té la seva seu a Londres.
Fa deu anys es va casar amb una catalana i té dues filles. Des de el primer moment li va agradar Catalunya i per ell és la seva segona pàtria. Com que anar i venir a Barcelona no li va semblar prou assenyat es van comprar una casa a Molins de Rei i li sembla que per anar fins a Esplugues li és molt més còmode que no pas travessar la gran orbe.
Ara fa més o menys dos anys va trobar, en un dels seus experiments, una pauta que lligava a totes les malalties. Era una pauta que seguia des de el constipat més insignificant fins al SIDA. No vol dir que cada malaltia tingués un comportament idèntic, no, el que va veure és que hi havia alguna cosa que en un moment concret donava força a la malaltia perquè tirés endavant. Com dir-ho sense paraules tècniques...un propagador, un comunicador, un transportador, bé una cosa semblant a totes aquestes paraules, però que en un tres i no res embolcallava la malaltia i degut a que es podia fer fonedís gràcies al seu mimetisme, no deixava que la malaltia sortís fins que ja era molt forta i el cos hi havia de lluitar de valent i moltes vegades l’èxit de la malaltia ja era inevitable.
En un principi li va semblar una bestiesa, no podia haver un ser com aquell, però a mida que va anar investigant va anar veient el rastre que deixava. Com més forta era la malaltia encara semblava més intel·ligent i descarat. El va trobar en el càncer fent mimetisme per aconseguir el ADN cel·lular i provocant la mutació de les cèl·lules de SIDA per no ser reconegudes immediatament pel sistema immunològic fins que ja era tard.
I aquí el té al seu davant, per fi l’ha pogut aïllar. L’hi ha costat dos anys de la seva vida, però aquí està. Gràcies a un espectròmetre l’ha trobat, vist pel microscopi no sembla gran cosa. El Jans es meravella que aquell ser pugui fer tant de mal. Però ara sap qui és, que és, i sap com combatre’l. Si els resultats són tal com ell pensa les malalties seran cosa del passat i aquestes plagues passaran als contes de por a vora del foc...
Mig any després i els resultats són espectaculars. Totes les malalties, sense aquest aliat són destruïdes en el moment d’entrar al cos i per això deixen de ser un perill. El sistema immunològic treballa al 100 per 100, per tant, zero infeccions, zero malalties.
Quan ha tingut tots els resultats i els corresponents fàrmacs per poder lluitar contra “l’origen de tots els mals” ha demanat per entrevistar-se amb el Consell. Aquest descobriment serà una bomba de rellotgeria. Una pastilla per no tenir mai cap malaltia. Tan sols s’ha de prendre una cada dia per mantenir el cos sense el que ell ha anomenat “ALFA” ja que en lletres gregues Alfa és la primera o començament de tot.
No ha volgut avançar res per telèfon ni per e-mail, espera sorprendre al seu cap. Quan arriba a Londres el cel està ennuvolat, una fina pluja mulla els carrers i els núvols grisos amenacen en fer caure aigua a bots i barrals. El recorregut des de l’aeroport fins a la Central se li fa pesat. Està desitjós de poder ensenyar el seu descobriment, el descobriment més espectacular de la vida dels humans.
Quan el taxi el deixa a la porta de la Central, mira amunt per contemplar els cinquanta pisos d’aquell gratacels i les grans lletres daurades que adornen la façana “PHARMACEUTICAL COMPANY”
Vint minuts després és invitat a passar a la Gran sala de Juntes. Allí estan tots els membres del Consell, encara que no ha dit que era el seu descobriment ha deixat anar, i ara se’n penedeix, de que era el descobriment del mil·lenni.
Després de fer les salutacions pertinents i d’haver preparat el material que porta amb l’ajut del secretari del President, està a punt de començar la seva explicació. Quan està al davant de la gran pantalla es mira als que estan asseguts esperant. Amb una ràpida ullada els pot contemplar un a un i es pregunta...quin d’ells és el suficientment ric per no donar importància als guanys que deixaran de percebre amb el meu descobriment?...dels mils de fàrmacs que tenen en estoc tan sols en quedarà un i per molt que en venguin no creu que puguin igualar els guanys. Per un moment està a punt de deixar-ho córrer, però és tan important el seu descobriment que és creu en l’obligació de donar-ho a conèixer al món, però aquell món que té al seu davant és l’adient? Agafa aire i amb coresforç inicia l’explicació. A mida que es va endinsant en el seu descobriment veu, ja que la sala no està a les fosques totalment, que les cares d’aquells homes comencen a posar-se serioses, semblen molt lluny d’allí, potser en les càmeres cuirassades dels seus bancs a on no entraran tantes divises com ells voldrien. Pocs minuts després, quan en Jans acaba la seva dissertació i un cop respostes elegantment algunes preguntes capcioses, els consellers l’aplaudeixen i s’aixequen de les seves cadires per anar-ho a felicitar. Llavors, tan sols llavors, per un moment li sembla que pot ser veritat el que ell ha somiat, però tan sols és un miratge.
Un cop tots els consellers han marxat el President l’invita a dinar. En un luxós restaurant al costat del Tàmesi, el Jans escolta el que es temia...
- Com pots comprendre Jans, la comercialització del teu fàrmac ens portarà uns quants anys. Ja saps, investigació, proves amb animals, permisos dels Estats i de la OMS, però això no és res, el teu descobriment, com vas dir, és el millor del mil·lenni. Per altre banda i sense voler pressionar-te et vull recordar que tens en el teu contracte un pacte de confidencialitat i no en pots parlar amb ningú i això també vol dir als de casa teva.
- Ja n’estic al corrent, però quan temps tardarà en treure el fàrmac? Pensi que cada dia que passa es poden infectar més i més persones. Amb el fàrmac que he descobert tot això s’acabaria.
- No et creguis que jo no ho posaria en marxa immediatament, però ni que volgués no ho podria fer, hi han unes normes i s’han de complir.
- Bé, doncs ara està a les seves mans tirar-ho endavant, no?
- No és això Jans, demà mateix començaré els paperam i intentaré que els temps d’espera es redueixi al mínim, no puc fer res més.
El Jans tan sols el contesta amb un somriure i el gran President sap llavors que té davant seu a un enemic i també li torna el somriure, i és en aquest moment quan en Jans sap que té un problema.
El matí següent troben el cotxe del Jans estimbat i mig enfonsat en un penya-segat a la vora del mar. Per molt que el busquen no poden trobar el seu cos per enlloc.
Els grans magnats del Holding estan tranquils, ja que en una càmera cuirassada en el subterrani tres de la Central de Londres s’apilen cents d’expedients i un d’ells diu “ALFA”
Al Àfrica, dos anys després, els casos de SIDA i d’altres malalties han sofert una davallada espectacular, ningú entén que ha passat. Però en un poblet en mig de la selva, en Jans i la seva família miren el Sol com s’amaga per l’horitzó.




FI