ho tinc tot i no tinc res

Un relat de: Capdelin

Tinc arrel,
arrel,
arrels
fondes,
fondes,
profundes,

tinc veu,
tinc veus,
mil veus

i un cargol
sense ciència
que treu
el doctorat
de guanyar
curses
amb paciència,

tinc cor
en la butxaca
esquerra
del pantaló,

tinc somnis
d'aigua
i cartró

i mil capes
de pell
sota l'anell,

tinc cor,
tinc arrels,
tinc veus

i un cargol
a poc
a poc,

tinc llum,
tinc sang,
tinc foc,

tinc tot,
tinc més
que ningú,

tinc res,
res,
res,

si em faltes
... tu!


Comentaris

  • m'encanta[Ofensiu]
    mònica | 08-12-2005

    nosé perquè, no hi entenc en poemes ni en literatura però el que escrius sé que és perfecte

  • Allibera...[Ofensiu]
    Underneath | 04-12-2005 | Valoració: 5

    sentiments en cada vers, preciós i deliciosament surrealista. Genial!

  • annah | 04-12-2005 | Valoració: 10

    Perdona per no haver-te comentat des de fa tan temps!!!

    Uau! Quin poema...

    Ho podem tenir tot, un cor, una veu, sang, arrels, lum, somnis... però si falta ella, la persona estimada. és com si tot el què poseïm no existís. I sentim que el què tenim no té cap sentit sense l'amor que ens dóna.

    Un petonàs... i segueix sempre així!

  • RainBow_CoLouRs | 04-12-2005 | Valoració: 10

    tothom necessita aquesta persona k tant li falta!

    Només, s'ha de trobar i no deixara escapar!

    Besades!

  • jaumesb | 02-12-2005 | Valoració: 10

    no et falti, t'ho mereixes, ser poeta és ser profeta, guerrer, amant, és trobar un cel a cada instant

  • ohhhhhhhhhhhh[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 02-12-2005

    m'ha encantat!
    hi ha estrofes que són fantàstiques!!!
    les capes sota l'anell, quina cosa més simple, i lo bé que queda quan ho fas poesia tu...
    i el cargol, que fa doctorats... és genial!!!!
    ai, que t'has enamorat!!!!jejejeje
    una abraçada!!!

Valoració mitja: 8.75

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303214 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )