Cercador
Ho deien els teus ulls
Un relat de: Preludi poètic- Compartir:
"HO DEIEN ELS TEUS ULLS"
Han tornat els dies de fer caure olives. Els tractors runrunegen camí del cementiri avall. Tothom s'hi afanya. L'altra tarda, vàrem fer un tomb plegades. Et vas desviar i aturar uns segons. Quan vas tornar al meu costat, duies entre les mans una petita oliva de color verd clar. De cop, vaig recordar com eren de xicarrones les teves mans dins de les seves. Han passat nou anys. Les oliveres encara hi són.
Han tornat els dies dels bonics costums. Les coses que t'agradaven i les que no t'agradaven tant, o més aviat gens. Canviar les flors i reposar-ne d'altres. Les justes (sempre he intentat respectar-ho). Tastar alguns panellets i endolcir la tristor. Abraçar-nos amb l'escalf de les castanyes. Resseguir les formes i els colors tardorencs dels fruits que acostumaves a coure i fer-nos tastar.
Però hi ha un dia que costa d'empassar. Els ulls, a poc a poc, es van entelant. Una part de mi habita encara en aquelles quatre parets. Escolto la fina pluja. Les veus, com una llosa damunt meu.
Les oliveres, d'aquí a poc, restaran buides. Arrelades a la terra, tornaran a brotar. I seguirem aquí, sempre endavant. Ho deien els teus ulls. I l'enyor em farà recordar-te mentre visqui.
Anna Molina
Han tornat els dies de fer caure olives. Els tractors runrunegen camí del cementiri avall. Tothom s'hi afanya. L'altra tarda, vàrem fer un tomb plegades. Et vas desviar i aturar uns segons. Quan vas tornar al meu costat, duies entre les mans una petita oliva de color verd clar. De cop, vaig recordar com eren de xicarrones les teves mans dins de les seves. Han passat nou anys. Les oliveres encara hi són.
Han tornat els dies dels bonics costums. Les coses que t'agradaven i les que no t'agradaven tant, o més aviat gens. Canviar les flors i reposar-ne d'altres. Les justes (sempre he intentat respectar-ho). Tastar alguns panellets i endolcir la tristor. Abraçar-nos amb l'escalf de les castanyes. Resseguir les formes i els colors tardorencs dels fruits que acostumaves a coure i fer-nos tastar.
Però hi ha un dia que costa d'empassar. Els ulls, a poc a poc, es van entelant. Una part de mi habita encara en aquelles quatre parets. Escolto la fina pluja. Les veus, com una llosa damunt meu.
Les oliveres, d'aquí a poc, restaran buides. Arrelades a la terra, tornaran a brotar. I seguirem aquí, sempre endavant. Ho deien els teus ulls. I l'enyor em farà recordar-te mentre visqui.
Anna Molina
Comentaris
-
Oliveres.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 04-11-2019 | Valoració: 10
Un relat que al llegir-ho m'ha inspirat com són de pàcides les oliveres. És un relat sobre l'octubre i té un bon sentit sobre seu títol. M'ha agradat perquè és molt variat i entretingut...
Una abraçada...
Perla de vellut
l´Autor
22 Relats
42 Comentaris
10802 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Vaig néixer a Calafell. Una de les meves grans passions és la d'escriure. De molt joveneta em vaig aficionar al món de la poesia.La poesia és una part molt important de la meva vida. Escriure per a mi és una teràpia que m'ha ajudat a superar moments durs a nivell personal, però que també em permet transmetre la felicitat que la vida em regala.