Hivern

Un relat de: Trossets del que penso
De gris plomós,
es vesteix el cel.
Les meves mans
tenen el fred,
posat dins de la pell.
Serà potser,
què el sentiment s'ha tornat gel?
Quan la pluja cau a fora
i em falta la calor,
penso que la primavera
em tornarà tot el teu sol.
Llavors,
m'embolico en una manta,
agafo una copa de vi
i escric,
sabent que et tinc per mi.
A l'altre costat del paper,
trobaràs el teu misteri
tapat amb bufanda.
L'hivern és molt fred
i jo necessito de l'amor,
que canviï el gris del meu cel
per un trosset de màgia.

Comentaris

  • Poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 15-02-2011 | Valoració: 10


    Fred, calor, amor, escriure, meravellós
    Una abraçada
    Josep

  • Escalfor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-02-2011 | Valoració: 10

    He llegit dues vegades i mitja el teu Relat.
    Percebeixo necessitat i dependència. Molt natural. I m'atreveixo a dir... a escriure... menys necessitat i segur que notes l'escalfor de l'hivern.