Cercador
HISTÒRIES DE SIMIOTS
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava de lluny – des de prop del Cementeri de Marata- la dita torre de Seva, i la seva actual Capella de Montserrat, dedicada inicialment a sant Abdò i sant Senent.
![](http://3.bp.blogspot.com/-rdO3scL3Vjc/UMMuFTyAFDI/AAAAAAAAH9s/DUeHW-HYEx4/s320/1%2BSEVA.jpg)
És una construcció de petites dimensions (10 x 5 metres aproximadament ), de nau única i absis rodó. Hi ha un petit campanar d'espadanya, porta allindada i a sobre un petit ull de bou. Està coberta per volta de canó amb unes franges que simulen arcs faixons però que no tenen funció constructiva, decorats amb motius florals. El parament interior està pintat imitant carreus. A l'arrencada de la volta hi ha una franja amb lletres sobresortint: "Agraig la restaura en 1918 Anton Marimon recorda sa muller Maria Planas verge de Montserrat pregueu per nosaltres".
De sant Abdò i sant Senent, s’explica que principis del segle XV, els termes de Batet, Begudà i Santa Pau eren envaïts per uns animals molt estranys i peluts, de la mida d’un gos gran.
Aquestes bèsties sortien de nit, vivien als boscos, s’enfilaven als arbres, esvalotaven el bestiar i plantaven cara a l’esporuguit pastor que els guardava. Hi ha qui diu que fins i tot eren capaços d’apropar-se a les masies, atacar els infants i devorar-los.
La Garrotxa no era l’única comarca afectada per aquesta terrible plaga, es veu que des de feia segles que els comarques del Vallespir i del Rosselló també n’eren víctimes.
Va ser l’abat del monestir d’Arles qui va trobar la solució a tal terrorífic problema, va anar a Roma i va tornar amb les relíquies de Sant Abdó i Sant Senén, tan bon punt va arribar amb aquestes restes que els Simiots van desaparèixer com per art de màgia de les terres del nord.
En assabentar-se d’aquest miracle, els pagesos garrotxins van veure-ho clar, la solució al seu problema devia anar per aquí.
I va ser quan desesperats i atemorits decidiren aixecar la petita capella dedicada als dos sants, coneguts per aquí com a Sant Nin i Sant Non. I va ser cura feta. Dels Simiots no se’n trobà mai més rastre.
Ens explicava el Xavier Burcet Darde , que sant Abdò i sant Senent, també foren considerats els patrons de la pagesia , els animals, els boters i els enterradors; a partir del segle XVI-XVII van ser substituïts entre altres per Sant Isidre.
Actualment sant Abdò i sant Senent no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants, que es commemora litúrgicament en tot el món. tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.
En trobava referències també al santuari de Nostra Senyora de Togores al rodal de Sabadell, i encara més al sud.
![](http://1.bp.blogspot.com/-ep7kVsFtj88/UMMvWJwr9jI/AAAAAAAAH94/PPa4u4NOKG4/s320/1%2Bsemiots.JPG)
![](http://2.bp.blogspot.com/-TchmSEobdvA/UMMvW_5VAOI/AAAAAAAAH-E/aT4o5ohfEZs/s320/1simiot.jpg)
Els simiots no tenen una figura definida, per la seva funció malèfica, algú els posava la cara d’odi més famosa de les espanyes
![](http://3.bp.blogspot.com/-rdO3scL3Vjc/UMMuFTyAFDI/AAAAAAAAH9s/DUeHW-HYEx4/s320/1%2BSEVA.jpg)
És una construcció de petites dimensions (10 x 5 metres aproximadament ), de nau única i absis rodó. Hi ha un petit campanar d'espadanya, porta allindada i a sobre un petit ull de bou. Està coberta per volta de canó amb unes franges que simulen arcs faixons però que no tenen funció constructiva, decorats amb motius florals. El parament interior està pintat imitant carreus. A l'arrencada de la volta hi ha una franja amb lletres sobresortint: "Agraig la restaura en 1918 Anton Marimon recorda sa muller Maria Planas verge de Montserrat pregueu per nosaltres".
De sant Abdò i sant Senent, s’explica que principis del segle XV, els termes de Batet, Begudà i Santa Pau eren envaïts per uns animals molt estranys i peluts, de la mida d’un gos gran.
Aquestes bèsties sortien de nit, vivien als boscos, s’enfilaven als arbres, esvalotaven el bestiar i plantaven cara a l’esporuguit pastor que els guardava. Hi ha qui diu que fins i tot eren capaços d’apropar-se a les masies, atacar els infants i devorar-los.
La Garrotxa no era l’única comarca afectada per aquesta terrible plaga, es veu que des de feia segles que els comarques del Vallespir i del Rosselló també n’eren víctimes.
Va ser l’abat del monestir d’Arles qui va trobar la solució a tal terrorífic problema, va anar a Roma i va tornar amb les relíquies de Sant Abdó i Sant Senén, tan bon punt va arribar amb aquestes restes que els Simiots van desaparèixer com per art de màgia de les terres del nord.
En assabentar-se d’aquest miracle, els pagesos garrotxins van veure-ho clar, la solució al seu problema devia anar per aquí.
I va ser quan desesperats i atemorits decidiren aixecar la petita capella dedicada als dos sants, coneguts per aquí com a Sant Nin i Sant Non. I va ser cura feta. Dels Simiots no se’n trobà mai més rastre.
Ens explicava el Xavier Burcet Darde , que sant Abdò i sant Senent, també foren considerats els patrons de la pagesia , els animals, els boters i els enterradors; a partir del segle XVI-XVII van ser substituïts entre altres per Sant Isidre.
Actualment sant Abdò i sant Senent no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants, que es commemora litúrgicament en tot el món. tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.
En trobava referències també al santuari de Nostra Senyora de Togores al rodal de Sabadell, i encara més al sud.
![](http://2.bp.blogspot.com/-TchmSEobdvA/UMMvW_5VAOI/AAAAAAAAH-E/aT4o5ohfEZs/s320/1simiot.jpg)
Els simiots no tenen una figura definida, per la seva funció malèfica, algú els posava la cara d’odi més famosa de les espanyes
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1503993365)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS