Cercador
HISTÒRIES DE L’ARGENTERA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’enginyer Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941 posava el nom de l’Argentera al bell mig de Barcelona, i rebia el 1918 el títol de Marquès de l'Argentera, atorgat per Alfons XIII.
Que va fer Eduard Maristany i Gibert ?. El túnel de la línia ferroviària que passa per aquest terme del Camp de Tarragona : http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1892/1892_tomoX_6_02.pdf
L’Argentera però de qui és deutora, no és de l’eminent enginyer sinó de Dº Eduard Toda i Güell (Reus, Baix Camp, 1855 - Poblet, Conca de Barberà, 1941 ) , l’estimàvem també els veïns de Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou , per la generositat que va tenir envers ells.
L’any 1950, l'Argentera li va dedicar un monument pòstum, obra de l'escultor reusenc Modest Gener. Us preguntareu, perquè ?. És molt conegut que Toda, va fer restaurar la Casa Cabrer, finançà el nou cementiri, la casa del comú, les escoles , la Societat i l'enjardinament dels carrers ; menys que a ell se li deu la portada de les aigües, i encara menys una bonica història que m’explicaven a cau d’orella :
Passejava Dº Eduard Toda i Güell pel poble quan va coincidir per un dels estrets carrers amb un home que el va saludar, bona tarda ! sense però reconèixer qui era, i va continuar el seu passeig sense aturar-se.
Ho parlava més tard amb l’Alcalde i aquest el va posar al corrent que l’home havia perdut completament la visió en una batalla naval. A la pregunta de si l’havia visitat algun especialista, la resposta va ser que la família no tenia recursos econòmics.
Toda va fer per retrobar-se amb el cec que es coneixia de memòria el poble, i desprès d’unes quantes passejades, li van preguntar les circumstàncies en que havia perdut la visió; l’home – sense cap emoció – li va dir que havia rebut un impacte d’artilleria.
En una conversa posterior li va preguntar com es deia l’oficial que manava el vaixell, i l’home li va dir Dº Eduard Toda i Güell !.
M’explicaven que des de l’Ajuntament es van ocupar de gestionar una visita a el millor especialista, i que desprès d’una petita intervenció, el cec va tornar a veure.
Imagino – això no m’ho van explicar – que el cec, va agrair a Dº Eduard Toda i Güell el seu gest. Dic que ho imagino perquè – amb les excepcions que confirmen la regla - els argenterencs son gent recta i cabal.
Sou pregats de fer qualsevol aportació i/o rectificació en relació a aquesta història a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Que va fer Eduard Maristany i Gibert ?. El túnel de la línia ferroviària que passa per aquest terme del Camp de Tarragona : http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1892/1892_tomoX_6_02.pdf
L’Argentera però de qui és deutora, no és de l’eminent enginyer sinó de Dº Eduard Toda i Güell (Reus, Baix Camp, 1855 - Poblet, Conca de Barberà, 1941 ) , l’estimàvem també els veïns de Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou , per la generositat que va tenir envers ells.
L’any 1950, l'Argentera li va dedicar un monument pòstum, obra de l'escultor reusenc Modest Gener. Us preguntareu, perquè ?. És molt conegut que Toda, va fer restaurar la Casa Cabrer, finançà el nou cementiri, la casa del comú, les escoles , la Societat i l'enjardinament dels carrers ; menys que a ell se li deu la portada de les aigües, i encara menys una bonica història que m’explicaven a cau d’orella :
Passejava Dº Eduard Toda i Güell pel poble quan va coincidir per un dels estrets carrers amb un home que el va saludar, bona tarda ! sense però reconèixer qui era, i va continuar el seu passeig sense aturar-se.
Ho parlava més tard amb l’Alcalde i aquest el va posar al corrent que l’home havia perdut completament la visió en una batalla naval. A la pregunta de si l’havia visitat algun especialista, la resposta va ser que la família no tenia recursos econòmics.
Toda va fer per retrobar-se amb el cec que es coneixia de memòria el poble, i desprès d’unes quantes passejades, li van preguntar les circumstàncies en que havia perdut la visió; l’home – sense cap emoció – li va dir que havia rebut un impacte d’artilleria.
En una conversa posterior li va preguntar com es deia l’oficial que manava el vaixell, i l’home li va dir Dº Eduard Toda i Güell !.
M’explicaven que des de l’Ajuntament es van ocupar de gestionar una visita a el millor especialista, i que desprès d’una petita intervenció, el cec va tornar a veure.
Imagino – això no m’ho van explicar – que el cec, va agrair a Dº Eduard Toda i Güell el seu gest. Dic que ho imagino perquè – amb les excepcions que confirmen la regla - els argenterencs son gent recta i cabal.
Sou pregats de fer qualsevol aportació i/o rectificació en relació a aquesta història a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.