Cercador
Història d'estiu...
Un relat de: marta_gut- Compartir:
I quan pràcticament ja no feia peu, em vaig aturar. Em vaig posar panxa enlaire i, així, vaig deixar passar el temps. El sol, a aquelles hores, picava fort.
No sé quanta estona vaig estar així, però quan vaig obrir els ulls semblava que tot era diferent, que a la fi tot s'havia arreglat. Però a mesura que m'anava acostant de nou a la vorera, vaig veure que no, que tot tornava a ser com abans. Què dur fou aterrar d'aquella manera a la realitat! Jo, que m'havia passejat pels núvols dels somnis una bona estona... Fils d'antics records m'ofegaven, dificultant-me la respiració. Dues gotes de pluja baixaren rodolant per les meves galtes...
Érem dos estranys en el mateix camí i, com sempre, em vaig aferrar a una cosa que no era segura ni de bon tros però que jo, ingènua com mai, veia (o volia veure) sòlida. Petites il·lusions, petites esperances que dia a dia augmentaven dins aquest cap ple de pardals que tenc, tot i saber que alguna cosa no encaixava. Així i tot, preferia no parlar-l'hi del tema, no fos cosa s'enfadàs o s'agobiàs o... jo que sé! Em consolava pensant que, els moments que ell estava amb mi, jo era feliç. D'acord, estúpidament feliç, si vols, però... jo sóc així.
Comentaris
-
Passejar-se pels núvols dels somnis...[Ofensiu]brideshead | 25-06-2007
És una bona expressió, defineix molt bé aquest moment que en vols explicar. Allunyar-se de la platja és com allunyar-se de la realitat, tot sembla diferent. Però quan et tornes a apropar a la sorra, els teus ulls poden tornar a enfocar les coses, tot torna a ser igual que abans.
"Estúpidament feliç [...] però jo sóc així". Un bon final que clou el relat amb contundència i seguretat. Potser t'estàs equivocant, ho saps, però ser així et fa feliç, et permet somniar i els somnis, al cap i a la fi, no deixen de ser un bocí de la realitat. Han d'existir per adonar-nos que no sempre poden esdevenir reals.
Veig que fa molt poquet que ets per aquest web i, per tant, et dono la benvinguda! Segueix amb el bolígraf i un tros de paper a la mà.... i segur que surten molts altre relats. I poc a poc, es va aprenent, es va millorant i, a sobre, trobaràs gent excepcional per aquí, ja ho veuràs!
Una abraçada i moltes gràcies per haver triat un dels meus poemes preferits. M'agrada molt que t'hagi agradat.
Fins la propera! -
pau[Ofensiu]gudari | 02-06-2007
M'ha agradat el text, i nose, serà per què també mi he trobat i, suposo m'hi seguire trobant. M'encanta l'expressió "Fils d'antics records m'ofegaven, dificultant-me la respiració." massa cops m'ha passat, pero be, de tot s'apren i escriure-ho, ajuda a passar pàgina!
Felicitats i continua escrivint!! Petons
l´Autor
59 Relats
111 Comentaris
56161 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.Sigmund Freud.