Hipocresia

Com sempre, paraules encertades en els teus escrits, que segueixo, perque dius d'una forma que m'agrada.
Hipocresia, en una época plena d'hipòcrites, que constanment volen fer creure el que no és.
Hipocresia, aquí, allà i més enllà.
Quina llàstima !

Relat realista. Per desgracia anem descobrint com és el genero humà a base de desencisos. Potser hi ha qui ho veu a venir, o qui n'és un més que viu immers en aquest món de fal·làcia i mesquinesa. Jo també m'he sentit com tu un munt de vegades, potser som cors nobles que no podem entendre ni suportar la falsedat i hipocresia.
No desesperis que encara que no és fàcil sempre és troba gent clara i neta d'esperit que ens ajuda a enfrontar aquet camí de vida, d'aprenentatge...
Tal com dius en el poema, la natura mai ens traeix, som nosaltres més aviat que la fem malbé.

Una abraçada

estem envoltats de hipocresia, tant en la nostra civilització com en el mes remot i llunya racó de la selva, on els indígenes també pinten els seus cossos nus i els empastifen amb perfums de plantes o d'excrements per enganyar a un gerrer, o per encerclar una bèstia, o per captivar una donzella. Tot un engany !!!.
Tens raó en cercar consol en els elements de la natura, però tampoc hi trobarem la companyia que volem.

J. Lluís Cusidó

somriures falsos, aparences, veritats maquillades... no és d'extranyar doncs que ens espanti tan la soledat i que siguem una civilització abocada als antidepressius. Tens raó, hauriem d'observar la natura i potser trobariem l'antidot que ens tornés a la senzillesa, a l'origen.
Una abraçada