HI HA DIES QUE ...

Hi ha dies que val més quedar-se al llit.
Són aquells dies que et lleves amb el peu esquerra, per dir alguna cosa, perque de fet el peu amb el que et llevis no hi té res a veure.
Quan et treus les mantes de sobre, notes que la cosa no rutlla, que faries molt bé en quedar-te al llit, i malgrat tot intentes tirar endavant i fer veure que no passa res, que tot és normal.
Però tan bon punt surts del dormitori, ja tens la primera ensopegada. El gat se't creua entre les cames i de poc que no et parteixes el nas amb la pared del passadís.
Encara no has fotut el primer crit , per culpa de l'espant del gat, quan t'adones que la nit anterior no vas apagar la televisió i tota la nit ha parlat per ningú.
No és bona senyal aquest desgabell matinal, però fent un tour de force intentes passar per la dutxa per treuret de sobre la suada nocturna per culpa de l'encostipat, i aleshores és quan passa el que no passa mai, la bombona de butano diu prou i et quedes a mitja dutxa amb l'aigua gelada.
Aquest crit encara s'escolta més alt que quan t'ha entrebancat el gat.
Penses que ja no pot passar res mes i amb tota la paciència del món canvies la bombona per fer un cafetonet que et refaci, posses l'aigua al foc i vas a triar quina roba et posaràs.
Triant i triant passa l'estona i una olor a café et fa recordar que has deixat el foc encés amb una cafetera que hores d'ara vessa per tot arreu.
Del café reconfortant en queden dues gotetes, mentre la resta cobreix tota la cuina.
Vigila ! que encara et cremaràs si no vigiles....
Sembla que no pot ser, que no puguin passar tantes coses en tan poca estona, però mira, el dia que toca .... toca.
Deixem-ho aqui.
Hi ha dies, com el d'avui, que val més quedar-se al llit. Dons vaig a fer-ho.
Torno al dormitori, em poso el pijama, em fico al llit, em tapo cap i tot amb els llençols, i faig veure que no existeixo.