Heptameró (III)

Sota l'horitzó, a les aigües del mar corrien les llegendes com els corrents submarins. Viatjaven portades pels animals que migraven i s'estenien pels bancs de peixos de tot el món.

A ell li encantava escoltar-ne, tot i que no és fàcil que algú s'aturi a explicar-te res quan molts pensen que ets un dels depredadors més grans del seu mar. Però s'equivocaven. Ell era un tauró pelegrí i tot i el seu tamany no menjava altra cosa que zooplàcton. Es movia filtrant el mar, obrint la seva boca i recorrent les costes per escoltar les històries i llegendes de cada lloc.

Però la llegenda que més li havia impressionat era una de ben estranya, una d'un descobridor que dormia dalt d'un pedestal de 80 metres i que només li calia assenyalar amb el seu dit per descobrir terres llunyanes.

Embadalit pensant en tota aquesta història no es va adonar que s'apropava a les aigües de l'estret de Gibraltar, un lloc on calia estar atent. Així, de cop i volta es va sobresaltar quan va veure un home de pell fosca que s'enfonsava.

Tothom sempre li havia ensenyat que calia fugir dels homes i de les seves xarxes, però ell era curiós, així que el va agafar amb la seva gran boca, sense mossegar-lo, i el va apropar fins a una platja.

L'home gemegava sense ser gaire conscient de res, així que per entretenir-lo ell li va explicar aquella història que tant li agradava, la del descobridor. Sabia que segurament allò era inutil, els homes mai havien entés a la resta d'animals, i segurament mai havien arribat ni tan sols a escoltar-los, però sense saber ben bé per que ho va fer igualment.

Al cap de poc, quan es va apropar el suficient a una platja de sorres blanques i quan va creure que la corrent de les onades el portarien sol fins el seu món el va deixar anar per no arriscar-se en excès. Al cap d'una bona estona un grapat d'altres homes l'envoltaven i l'home fosc es possava dempeus.