Cercador
he mort
Un relat de: nimfa19Jo no tinc motiu
Però tampoc tinc esperança
Jo tinc foscor i no claror
Jo tinc llàgrimes
I no somriures
Tinc amics i aquests
Tenen felicitat i amor
Jo tan sols tinc
Tristesa, amargor i SOLITUD
Per ells el camí és senzill
Per mi el camí s'ha acabat
Se'm ha mort el somriure
He perdut el camí
I amb ell la tendresa,
L'amabilitat...
Dins meu tan sols
Hi queda la soledat
L'amargor, la tristesa...
Sento que he mort per dins
Que tan sols sóc un cosa
Sense ànima, ni sentiments
Tan sols em queda
Acompanyar la meva ànima
Cap a un repòs etern
Comentaris
-
Ostres que intens![Ofensiu]Libertas | 27-11-2006 | Valoració: 9
Nimfa19, de veritat et sents així? T'ho dic perquè sembla que ho enfoquis d'una perspectiva molt...pròpia?
Bé, callo.
La qüestió és que el poema és molt intens, com ja he dit, molt sentit, molt de tu, de dins teu. És bo!
Ànims en el cas que els necessitis!
Un petó.
l´Autor
45 Relats
37 Comentaris
37322 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
tan sols sóc una persona que riu i que plora, que diu el que pensa i escriu el que sent, que camina sol i acompanyat a la vegada.una persona que és feliç amb el somriure de la gent que l'estima i que somia desperta tot allò que no pot aconseguir