Guanys, no beneficis.

Darrerament llegim a la premsa o sentim per ràdios i televisions, que algunes de les grans empreses del país , financeres , constructores, de serveis bàsics per a la població,.. declaren augments exponencials dels seus beneficis en el darrer any, o trimestre.

L'ús de la paraula benefici, és del tot inadequat en tant que en el seu sentit literal, un benefici es, un bé que algú fa a un altre o altres, i el que aquestes empreses fan i de forma escandalosa en els darrers anys, es augmentar els seus guanys.

La elecció de la paraula benefici es fa perquè socialment no te el mateix rebuig, que la paraula guany ; en el sentiment popular no hi ha una associació tant clara entre el benefici d'uns i els perjudicis dels altres, com la de que tots els guanys d'uns , es fan - sempre, sempre - a costa de les pèrdues d'altres.

En el cas de les empreses que publiquen "beneficis" , no es infreqüent que de vegades paral·lelament, adoptin decisions d'acomiadar o reduir el nombre dels seus empleats, i fer-ho en quantitats importants, 10.000 persones o moltes més. Darrerament la multinacional Samsung que declara "beneficis" molt importants ha decidit tancar la seva planta de Palau de Plegamans, acomiadar a tots els treballadors i marxar a països de l'antic bloc comunista, on amb la caiguda d'aquest regim polític , antítesi del sistema capitalista, les taxes d'atur estan en alguns llocs, per damunt del 50% de la població activa. La filosofia del guany, exclusiva i pròpia del sistema capitalista, davant el concepte de benefici, heretat del llatí , i eix bàsic del sistema de producció comunista.

El concepte de guany és per al economistes de tradició clàssico-marxista, com una magnitud residual constituïda per la part de treball no pagat, atès que el salari està fixat a un nivell social i històric de subsistència. En qualsevol cas, el concepte guany , es una categoria especifica del mode de producció capitalista.

Es una queixa general i clamorosa, que els salaris han tingut des de l'adveniment de la democràcia una caiguda real, i que aquesta situació - la disminució dels salaris reals - i no cap altra, es la que no permet que els joves d'avui puguin iniciar els seus projectes de vida pròpia a l'edat en que ho feren els seus pares i/o avis.

Es només l'obsessió pels guanys, el que està en la base de totes les guerres, en totes les conductes abusives sobre els treballadors, les dones, els emigrants i qualsevol altre col·lectiu feble.

Això, aquesta situació no s'arregla - només - fent articles com aquest, ens caldria tenir en els governs persones preparades i honestes, com també en els sindicats i en tots els llocs, on es poden propiciar els canvis; però certament amic lector, si aquesta situació - la de tenir persones preparades i honestes, en els governs i en els sindicats, no es dona - almenys que sapiguem tots plegats, víctimes i botxins , que malgrat els esforços per emmascarar la realitat, hi ha una majoria de persones que se saben víctimes, i a més tenen , molt clar qui son els seus botxins.