GRIS

Un relat de: Yol Llubes


Fa uns dies que em sento grisa, mustia, cansada, apagada.
Fa uns dies que m’he adonat que ja no tinc aquell niu dalt d’aquella rama.
Fa uns dies que em sento mudar la pell de l’anima...
Fa uns dies que m’he adonat que la mort ja no em fa por.
Fa uns dies que no sé si soc o estic.
Fa uns dies que m’encantaria ser invisible...
Fa uns dies que em deixo portar pel rierol de la peresa.
Fa uns dies que regalaria abraçades perquè si, perquè m’ho demana el cor...
Fa uns dies que ja estic farta de la mesquinesa femenina.
Fa uns dies que trobo que hi ha molt poca gent amb calor humà...

Comentaris

  • Yol Llubes | 17-02-2015

    GRIS color resultant del negre i del blanc...
    Perquè no tots els dies estem per tenir el somriure als llavis, perquè de vegades estem tristos i ens fa mal el respirar.

l´Autor

Foto de perfil de Yol  Llubes

Yol Llubes

46 Relats

101 Comentaris

32287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Alcoletge, província de Lleida, als anys seixanta.
Soc filla d'immigrants catalans i vaig ser educada a França (Strasbourg).
Escriure és per mi vital, ho necesito com necesito l'aire per respirar. Preciso de l'escriptura per despullar-me i retrobar-me



Llibres publicats:

*Primera traducció al català com a co-traductora amb la Mònica Miro Vinaixa del assaig
"DE LA INFLUENCIA DE LES PASSIONS SOBRE LA FELICITAT DELS INDIVIDUS I DE LES NACIONS" de la Germaine de Staël,
Art de la Memoria

*Finalista II Certamen EPISTOLAE 2015

* Grup Scriptura
* Scriptors d'arrels (grup que trobareu a Facebook)

LLIBRE PREFERIT: ANIMA de Wajdi Mouawad - Edicions del Periscopi

Gràcies per seguir-me i gràcies pels vostres comentaris