Cercador
Gracies
Un relat de: verd_festuc- Compartir:
Vas ferir-me de gravetat.
La mentida em va fer tant mal que el cos se’m queixava. No em reconeixia en la meva pena. No entenia com podia manisfestar-se un dolor físic tant gran pel fi d’una relació que no havia tingut mai clara. I més veient que el concepte que tenia de tu era totalment equivocat.
No em trobava per enlloc. Jo no era jo. Durant un temps no vaig tenir ni orgull.
De seguida vaig sentir l’urgència de superar-te. Però vaig haver de prendre la decissió d’eliminar-te tres vegades abans no va ser veritat. Passar pàgina. Per fer-ho vaig eliminar tots els correus electronics, sms, escrits… et vaig treure dels meus amics del facebook, així no entraria al teu mur. Vaig trencar les fotografies que tenia impresses. I vaig esborrar de la meva memòria tots el moments viscuts amb tu. Avui dia ja no en recordo.
La urgència de superar-te em va portar a precipitar algun afer amorós. Però la tendresa dels nous moments va resultar una arma de doble fil: recuperar la gran història em feia somriure com feia temps que no somreia, però m’acobardia la perspectiva d’obrir-me de nou a algú altre. Tot i que sabia del cert, que amb ell no havia de patir per sortir-ne ferida.
Tant vaibé d’emocions, no tenir ni ofici ni benefici, haver acabat els estudis… La meva ciutat se’m queia a sobre. Així que vaig marxar.
A la meva nova ciutat no hi conec gaire gent, hi fa molt fred, i no surt gaire el Sol. Però m’hi he trobat. Hi he vist que feia temps que necessitava aquest canvi. Fa anys que no era tan feliç com ara. Les distàncies del món no són tan grans com ens pensem. Estic millorant un idioma i aprenent-ne un altre des de cero. Sé que no haig de tenir por del que vindrà, he decidit que a partir d’ara no pensaré en el que haig de fer, sinó en el que vull fer. I aquí és quan, després d’un temps d’haver deixat enrere Espanya, torno a pensar en tu. Gràcies. Gràcies per haver fet les coses tan malament. Per no haver ni intentat de fer-les bé. Per no haver sabut ser amic després de ser parella. Per recordar-me que inclús quan ho comparteixi tot amb algú, el primer sóc jo. Diuen que tot el que vivim ens aporta alguna cosa. Això és el que m’has aportat tu: Jo mateixa. Gràcies.
La mentida em va fer tant mal que el cos se’m queixava. No em reconeixia en la meva pena. No entenia com podia manisfestar-se un dolor físic tant gran pel fi d’una relació que no havia tingut mai clara. I més veient que el concepte que tenia de tu era totalment equivocat.
No em trobava per enlloc. Jo no era jo. Durant un temps no vaig tenir ni orgull.
De seguida vaig sentir l’urgència de superar-te. Però vaig haver de prendre la decissió d’eliminar-te tres vegades abans no va ser veritat. Passar pàgina. Per fer-ho vaig eliminar tots els correus electronics, sms, escrits… et vaig treure dels meus amics del facebook, així no entraria al teu mur. Vaig trencar les fotografies que tenia impresses. I vaig esborrar de la meva memòria tots el moments viscuts amb tu. Avui dia ja no en recordo.
La urgència de superar-te em va portar a precipitar algun afer amorós. Però la tendresa dels nous moments va resultar una arma de doble fil: recuperar la gran història em feia somriure com feia temps que no somreia, però m’acobardia la perspectiva d’obrir-me de nou a algú altre. Tot i que sabia del cert, que amb ell no havia de patir per sortir-ne ferida.
Tant vaibé d’emocions, no tenir ni ofici ni benefici, haver acabat els estudis… La meva ciutat se’m queia a sobre. Així que vaig marxar.
A la meva nova ciutat no hi conec gaire gent, hi fa molt fred, i no surt gaire el Sol. Però m’hi he trobat. Hi he vist que feia temps que necessitava aquest canvi. Fa anys que no era tan feliç com ara. Les distàncies del món no són tan grans com ens pensem. Estic millorant un idioma i aprenent-ne un altre des de cero. Sé que no haig de tenir por del que vindrà, he decidit que a partir d’ara no pensaré en el que haig de fer, sinó en el que vull fer. I aquí és quan, després d’un temps d’haver deixat enrere Espanya, torno a pensar en tu. Gràcies. Gràcies per haver fet les coses tan malament. Per no haver ni intentat de fer-les bé. Per no haver sabut ser amic després de ser parella. Per recordar-me que inclús quan ho comparteixi tot amb algú, el primer sóc jo. Diuen que tot el que vivim ens aporta alguna cosa. Això és el que m’has aportat tu: Jo mateixa. Gràcies.