gota a gota

Un relat de: Capdelin

Una gota cau en la neu.
La nota,
la fon,
... l´ha foradat?

Una gota cau al desert.
no apaga la seva sed.

Una gota cau al mar.
no el fa més gran.

Una gota cau al meu cap.
Noto
que la memòria em refresca
i sento la seva humitat
que regalima en la insistència.

No perdis el temps,
no aconseguiràs amargar-me
l´existència.
Tanca l´aixeta dels records
que és l´únic que guardes de mi.

Poc a poc, gota a gota...
et quedaràs buida
i sola del tot.

Comentaris

  • Primer de tot...[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 16-03-2005 | Valoració: 10

    ....m'espantes realitzant un poema de les gotes, pensant que paralaries de l'aigua, però sobtadament, has canviat de parer, mostrant-me de nou, com el teu art per escriure seguiex innat, com seguiex intocable, per ningú `mès. Un poema preciòs, fer per una persona preciosa.


    Petons i abraçades

  • La clau que obre l'aixeta dels records...[Ofensiu]
    Xanxaneta | 16-03-2005

    M'ha sobtat aquest poema!
    Primer les gotes que queien a diferents llocs i que poca cosa canviàven. I després, sorpresa!
    Una gota que feia refrescar la memòria...Un amor perdut potser?... I finalment el ressentiment i la tristesa:
    "Tanca l´aixeta dels records
    que és l´únic que guardes de mi.

    Poc a poc, gota a gota...
    et quedaràs buida
    i sola del tot."

    L'aixeta dels records no es pot tancar per molt que es vulgui! I en el moment més inesperat pots recordar alló que ja creies oblidat.

    No se si he entés bé el poema (la veritat és que l'he hagut de rellegir unes quantes vegades).

    En tot cas m'ha agradat i et felicito de nou!

    Cèlia

    PD. Si tens temps i ganes comenta'm algun dels meus últims poemes. Necessito una opinió! Gràcies!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1306016 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )