Cercador
GLORIETA DE SANT GRAU A CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia que el templet s’alçava als anys 1910-15 , per part d’un mestre d’obres i/o arquitecte ‘ desconegut’ al que li deu Catalunya la major part del seu Patrimoni Històric i/o Artístic.
La descripció tècnica ens diu ; templet al turó de Sant Grau, al nucli urbà, molt a prop de l'església amb el mateix nom i de les termes romanes.
És de planta octogonal de maó vist, sobre una base d'aparellat belga. Vuit pilastres cantoneres de maó vist i capitells amb motius florals de terra cuita, assenyalen vuit panys de paret en els quals hi ha vuit obertures en arc de mig punt; tot és de maó vist excepte les impostes que són de terra cuita i amb motius florals. Sobre les pilastres unes fileres de maó que formen una mena d'arquitrau, sobre el que hi ha una cornisa esglaonada de maó vist. Està coronat amb una cúpula semi- esfèrica amb vuit òculs, i a la part superior una imatge que podria representar l'abundància.
S’ha fet una feina excel•lent des del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, amb el MANUAL DE INSTRUCCIONES PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO CATALAN, que ha donat com a resultat aquesta desinformació, que s’haurà de corregir si Catalunya aspira a ser ‘veritablement’ un país civilitzat.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; templet al turó de Sant Grau, al nucli urbà, molt a prop de l'església amb el mateix nom i de les termes romanes.
És de planta octogonal de maó vist, sobre una base d'aparellat belga. Vuit pilastres cantoneres de maó vist i capitells amb motius florals de terra cuita, assenyalen vuit panys de paret en els quals hi ha vuit obertures en arc de mig punt; tot és de maó vist excepte les impostes que són de terra cuita i amb motius florals. Sobre les pilastres unes fileres de maó que formen una mena d'arquitrau, sobre el que hi ha una cornisa esglaonada de maó vist. Està coronat amb una cúpula semi- esfèrica amb vuit òculs, i a la part superior una imatge que podria representar l'abundància.
S’ha fet una feina excel•lent des del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, amb el MANUAL DE INSTRUCCIONES PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO CATALAN, que ha donat com a resultat aquesta desinformació, que s’haurà de corregir si Catalunya aspira a ser ‘veritablement’ un país civilitzat.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.