Gent

Gent

Gent que camina
Cap a un destí determinat
Amb un horari estricte

Marcada
Pel ritme angoixant del dia
La pressiò del exit
La monotonia del dia a dia

Que ens du cap al no rès
Un pou sense fons

Que ens genera
Angoixes
Tristesses
Depressions
Sense un sentit clar

Tambè hi ha gent
Que parla sense veu
Somriu de manera forcada
Per donar una imatge
Del que no vol ser
I desgraciadament és

Molts cops tenim
Gent que pateix
I ens fà patir
Perque hi trobem a faltar

La seva dolça mirada
Tant necesaria
Per nosaltres

La seva dolçá veu
Que amb el seu tò
Es capaç
De fer-nos riure i plorar
Cantar i somiar

La seva companyia
Que ens genera
Tranquilitat i anims
Suport i recolzament
Dolcor i tendressa

El seu recolzament
Quan estem malament
Sempre es la medicina agradable
Que ens recupera
Per un instant
Quant més o necessitem

Pero també
tenim gent al nostre voltant
Que no ens provoca somriures
Ni ens genera
ilusions
Ni alegries
Ni records
Gent no obstant aixó

Cal doncs
Saber escoltar
Disfrutar de la gent
Sigui quina sigui
Valorar-la com a unica i especial

Saber aprendre
I reconeixer els nostres errors
Desde la humilitat
Ens ho digui qui ens o digui

I oferir
Un gràcies
O un perdò

I sols Aixi
Ens faran sentir
Gent estimada
I respectada

En sentirem millor
I farem sentir
Bé