Cercador
Gener (El fred)
Un relat de: AVERROIS- Compartir:
En la solitud de la meva cambra,
parets blanques, mans buides,
tan sols dels llençols rebo escalfor,
el cor de pressa em batega,
els pensaments llunyans es perden,
en el vell i esborrat record.
Surto per sentir a la cara,
el fred vent del Nord,
que em desperta xiuxiuejant,
el nom del meu perdut amor.
Penso que soc com l'arbre,
esperant, fred, trist i dur,
enyorant, desitjant, en somort,
del nom oblidat, l'escalfor.
l´Autor
405 Relats
932 Comentaris
371280 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.
Què la vida us sigui lleu!
Últims relats de l'autor
- Cada dia una nova vida.
- L'herba es belluga suaument
- Sóc vell!
- Escolto passar els segons
- Tres quarts del camí
- Entre Gran i Petit
- Rebeldia adolescent
- L’origen del bé i del mal
- Quan la bandera oneja al vent II
- Bac de Roda
- Llum i Foscor
- El despertar del infant
- El despertar de l'assassí
- RETORN
- Himne patriòtic