Gehena

Vall de petits braços i cames amputades, de xiquets sacrificats a Moloc, de foc. Morbosa olor de sang pura, d'aquells que no van arribar a conéixer el pecat. Destral que després del seu dur treball troba repòs acanada al sòl.
Plors ja impossibles d'escoltar, però no impossibles d'imaginar al veure eixos rostres infantils, caps degollats, ulls rebentats mostren la seua sang interior a tots els espectadors.
L'impassible botxí no vol continuar donant descans a la seua destral, l'agafa i l'alça. Els seus músculs es posen en tensió, la suor esvara per la seua pell. Un ràpid i sec moviment i una nova vida arriba a la seua fi, només feia unes hores que havia obert els ulls per primera vegada. La cerimònia ha finalitzat, però els cadàvers i la sang romandran allí fins que entren en estat de putrefacció, llavors serviran de past per als cucs. Mentres açò succeïx la gent aprofita per a banyar-se en aquell festí.
Esguitarà la sang, els peus d'ells esclafaran els xicotets òrgans dels seus fills.
No serà l'última vegada que maten els seus propis fills, ni l'última que es banyen en la seua sang i segurament també les carns d'altres criatures serviran de carnassa per a satisfer la fam de Moloc.
Tot siga pel déu.