Gavines

Un relat de: AVERROIS

No vull mirar els vostres ulls,
perquè tinc vergonya del home.
Mentre vosaltres seguiu el camí,
aquest camí aspre, tortuós,
casi humà.
El silenci de les vostres boques,
es clava dins les meves orelles,
suau, acollidor,
ferint el cervell.
La meva mirada us acompanya,
us perd en l'horitzó,
perquè soc limitat.
Però arribarà un jorn,
que m'aixecaré de la meva limitació,
feta per mi mateix,
i volaré, riuré i pensaré,
quan temps has perdut!



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!