GÀVER, LA TORRE I L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. LA SEGARRA

Em costava trobar l'accés a Santa maria de Gàver, no vaig coincidir amb cap persona, i si hi ha indicacions se'm van passar; finalment un camí de terra, quasi a la sortida del poblet, en permetrà accedir fins al petit pla, on coincideixen les restes d'una torre de guaita i bada i l'església sòbria, que malgrat l'evident abandó en que es troba es reivindica com un lloc adequat per apropar-se a Déu. L'església - coneguda aquí com la vella - té la part de migdia romànica, sense l'absis primitiu; fou eixamplada per la banda del Nord obrint una arcada al mur i fent-hi una altra nau de trets gòtics. Dues finestres geminades embelleixen la nau romànica, accedia fins a la teulada des d'on recollia una imatge del campanar magnífic. Prop en un clos tancat i inaccessible s'endevina el que fou cementiri, avui abandonat.

De l'anomena't Castell de Gàver, que com el de Sant Antolí i d'altres passaren al domini d'Alamanda de Queralt, tenim coneixement que al principia del segle XVII era de Jeroni Muntaner i Segimon Despujol; el 1690 pertanyia a Pere de Muntaner i Soronell, i alguns anys més endavant es concedí el títol del marquesat de Gàver a Pere de Muntaner i de Ramon.

El lloc pertany avui a Estàras, de la font de Gàver, s'explica que neix el Sió; Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l'esquerra, del Segre. Neix a la font de Gàver (Segarra), encara que recull les aigües del sector més alt de l'altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l'Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara. El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d'Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, les Pallargues (on hi és presa l'aigua per a regar l'horta d'Ossó), Mont-roig de Segarra, Bellver d'Ossó (per on entra a l'Urgell), Ossó de Sió, Peraltes, Castellnou de Montfalcó, Puigverd d'Agramunt, Agramunt (on rep les aigües sobrants del canal d'Urgell), Preixens (per on entra a la Noguera), Pradell de Sió, les Ventoses, Butsènit d'Urgell, Montgai, Flix, la Sentiu de Sió i Muller i s'uneix al seu col·lector aigua amunt de Balaguer. Des de Montgai la seva aigua torna a ésser aprofitada per al regatge fins que, més avall de la Sentiu, contribueix a alimentar, per l'esquerra, el canal auxiliar d'Urgell o canal de Sió . El seu recorregut és de 77 km i drena l'anomenada ribera de Sió.

La intensa verdor dels camps, la verdor d'alguns rodals de bosc on s'aprecien especies clarament mediterrànies, fan creïble que en algun moment del passat això fos ' un lloc amb gran quantitat d'arbres silvestres', tze-garratza.

La Segarra un espera sempre, ja sigui en aquesta primavera que tot just començà, sota el sol abrusador de l'estiu, del fred tardoral, o sota les boires hivernals, aquest és un paisatge que ens interpel·la des de la seva dimensió infinita.

© Antonio Mora Vergés