Cercador
ganivetada d'un llampec
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Una fulla d'arbre
no és menys que una estrella
i una empetitida formiga
és perfecta,
com un gra de sorra,
com un ou de tortuga arrebossat
d'arena.
L'articulació més petita
de la meva mà
avergonyeix les màquines
i un iceberg de balena supera
totes les estàtues.
La rata amb milions de dits
és un miracle de claveguera,
suficient per fer creure
als no creients...
i la ganivetada d'un llampec
que assessina el rostre de la nit
és una obra mestra.
Un arbre és una cuixa sensual
de natura
que clorofil·la regalima.
La grandesa enganya...
milions de formigues unides
poden moure una muntanya.
Comentaris
-
comentari[Ofensiu]Tiamat | 27-06-2005
L'articulació més petita
de la meva mà
avergonyeix les màquines
mira tu, m'ha agradat això
Un arbre és una cuixa sensual
de natura
que clorofil·la regalima.
aquest en canvi, no m'ha agradat gaire
no et sabria dir el perquè ni d'una cosa ni de l'altre -
La bellesa[Ofensiu]annah | 27-06-2005 | Valoració: 10
de tot l'univers està en els petits detalls de cada dia. En cada bri d'aire, en el cel, en els animals que ens envolten...
A vegades oblidem observar el nostre entorn i ens emboliquem buscant grans belleses que ene el fons no existeixen...
Perfecte...
Que la teva inspiració no s'assequi mai!!
Anna -
A vegades...[Ofensiu]Bruixot | 27-06-2005
A vegades crec que no som més que imitadors maldestres del que veiem al nostre voltant.... Ens em acostumat tant a veure la natura voltant-nos (dins nostre, nosaltres son natura) que no ens adonem de la meravella..... d'un ou de tortuga arrebossat d'arena.
La imatge del llampec, sublim!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305689 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )